Estratègia

Taxa de conversió: ¿ Què és i per què és important en Màrqueting Digital?

Taxa de conversió: ¿ Què és i per què és important en Màrqueting Digital? 1200 800 Sara Parrón

La taxa de conversió és una mètrica clau en el màrqueting digital que permet mesurar lèxit duna campanya en termes dobjectius específics. En aquest article, descobriràs què és la taxa de conversió, com es calcula i per què és important per al teu negoci.

Què és la taxa de conversió?

La taxa de conversió és una mètrica fonamental al món del màrqueting digital. Es tracta d’un indicador que mesura el percentatge de visitants d’un lloc web que completen una acció desitjada , com ara fer una compra, subscriure’s a una llista de correu electrònic, omplir un formulari o descarregar un fitxer. En termes simples, parlem del percentatge de visitants que es converteixen en clients potencials o vendes reals.

Conèixer la taxa de conversió és essencial per a lèxit de qualsevol campanya de màrqueting digital. En saber quantes persones estan convertint en el lloc web, es poden prendre decisions informades sobre com millorar lexperiència de lusuari, el contingut del lloc i les estratègies de màrqueting per augmentar la conversió i generar més ingressos.

Com es calcula la taxa de conversió?

Per calcular aquesta mètrica, hem de dividir el nombre total de visitants que van completar lacció desitjada pel nombre total de visitants que van arribar al lloc web.

Per exemple, si un lloc web va rebre 1.000 visites en un mes i 50 d’aquestes visites van completar una compra, aleshores la taxa de conversió seria del 5% (50/1,000).

Per què és important en Màrqueting Digital?

La taxa de conversió és una mètrica important en el màrqueting digital perquè ens ajuda a entendre l’èxit de les nostres campanyes .

Si la taxa de conversió és alta , llavors podem identificar les tàctiques de màrqueting que estan funcionant i duplicar-les per maximitzar els resultats.

Factors que influeixen en la taxa de conversió

La taxa de conversió es pot veure afectada per una varietat de factors, com ara el disseny del lloc web, la qualitat del contingut, la velocitat de càrrega, la facilitat de navegació, l’oferta del producte o servei, la segmentació de l’audiència i l’eficàcia de la crida a l’acció (CTA).

És important fer proves i anàlisis de cadascun d’aquests factors per determinar quins canvis poden ajudar a millorar aquesta mètrica.

Com millorar la taxa de conversió

Millorar aquests resultats és un objectiu clau en qualsevol estratègia de màrqueting digital.

  1. Optimitza el teu lloc web: Un lloc web ben dissenyat i fàcil de navegar pot fer una gran diferència a la taxa de conversió. Assegureu-vos que el vostre lloc web sigui fàcil d’utilitzar i estigui optimitzat per a dispositius mòbils.
  2. Ofereix contingut rellevant: Assegureu-vos que el vostre contingut estigui dirigit al vostre públic objectiu i sigui rellevant per a ells. Això pot incloure contingut educatiu, informatiu o entretingut que els proporcioni valor.
  3. Millora les teves crides a l’acció: Les teves crides a l’acció (CTA) han de ser clares i directes, i han d’estar ubicades en llocs estratègics al teu lloc web. Utilitza un llenguatge clar i convincent per persuadir els visitants a prendre l’acció que desitges.
  4. Proveu diferents dissenys i elements al vostre lloc web: Realitzeu proves A/B per determinar quins elements de disseny funcionen millor per al vostre públic objectiu. Proveu diferents colors, fonts, ubicacions de CTA, imatges i contingut per veure què funciona millor.
  5. Redueix la fricció: Facilita el procés de conversió eliminant obstacles que puguin fer que els visitants abandonin el teu lloc web. Assegureu-vos que el procés de compra sigui fàcil i clar, amb pocs passos i poca informació requerida.

En seguir aquests consells i monitoritzar de prop les teves mètriques, podràs millorar significativament la teva taxa de conversió i aconseguir més resultats en la teva estratègia de màrqueting digital .

Què és el CAC i com calcular-ho per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital

Què és el CAC i com calcular-ho per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital 1200 800 Sara Parrón

Al món del màrqueting digital, el CAC (Customer Adquisition Cost) és un terme molt important. Es tracta d’una mètrica que indica quant costa adquirir un nou client , cosa que és essencial per avaluar el rendiment de l’estratègia de màrqueting i millorar-la.

En aquest article, explorarem detalladament què és el CAC, per què és important i com calcular-lo per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital.

Què és el CAC?

El CAC ( Customer Acquisition Cost ) és un terme utilitzat en l’àmbit del màrqueting digital que fa referència al cost que cal invertir per adquirir un nou client. En altres paraules, és el que una empresa ha de pagar per aconseguir que un client faci una compra o contracti un servei.

El CAC és una mètrica important en l‟anàlisi del rendiment d‟una campanya de màrqueting digital, ja que permet a les empreses determinar la despesa d‟adquirir cada client i, en conseqüència, mesurar la rendibilitat dels seus esforços de màrqueting. A més, també permet identificar les estratègies de màrqueting que estan generant un retorn d’inversió més gran i les que necessiten ser optimitzades o eliminades.

Customer Acquisition Cost (CAC) |

Consulta el nostre glossari de màrqueting digital al nostre canal de YouTube.

Per què és important el CAC?

Tal com hem detallat, el CAC és important en el màrqueting digital perquè és una mètrica que t’ajuda a determinar si els teus esforços de màrqueting estan generant prou retorn d’inversió ( ROI ).

Si el teu CAC és massa alt, vol dir que estàs gastant massa diners en adquirir clients i pot ser que no estiguis obtenint prou beneficis. Daltra banda, si el teu CAC és baix, significa que estàs gastant menys diners per adquirir clients i els teus esforços de màrqueting són més efectius. Per tant, conèixer el teu CAC t’ajuda a avaluar el rendiment de les campanyes de màrqueting i prendre decisions informades per millorar-les.

Com calcular el CAC?

El CAC es calcula dividint el total de les despeses en màrqueting i vendes pel nombre de nous clients adquirits en un període determinat. Els costos de màrqueting i vendes inclouen totes les despeses relacionades amb l’adquisició de clients, com ara publicitat, esdeveniments, salaris dels venedors, entre d’altres.

El càlcul del CAC és essencial per conèixer el cost real d’adquirir nous clients i poder ajustar la teva estratègia de màrqueting per millorar-la.

Com optimitzar la teva estratègia de Màrqueting Digital amb el CAC

Per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital amb el CAC, és important analitzar els resultats de les campanyes de màrqueting i avaluar si els teus esforços de màrqueting estan generant suficient ROI. Per disminuir el cost del teu CAC, has de buscar maneres de reduir els teus costos d’adquisició, per exemple, enfocant-te en canals de màrqueting més efectius o millorant el targeting de les campanyes publicitàries.

En resum, el CAC és una mètrica important en el màrqueting digital que et permetrà avaluar el rendiment de les campanyes de màrqueting i millorar-les per obtenir millors resultats.

Vols començar a optimitzar el CAC a la teva estratègia de Màrqueting Digital? Contacta’ns i els nostres experts t’orientaran!

Què és el Màrqueting Below The Line i com pot ajudar la teva estratègia de Màrqueting Digital

Què és el Màrqueting Below The Line i com pot ajudar la teva estratègia de Màrqueting Digital 1200 800 Sara Parrón

Al món del màrqueting, hi ha diferents tècniques i estratègies que es poden utilitzar per promocionar productes i serveis d’una empresa. Una d’aquestes tècniques és el Màrqueting Below The Line o BTL .

En aquest article t’expliquem tot el que necessites saber sobre aquesta tècnica i com et pot ajudar a assolir els teus objectius de negoci.

Què és el Màrqueting Below The Line?

El Màrqueting Below The Line (BTL) és una tècnica de màrqueting que s’enfoca en la promoció i la publicitat en mitjans no convencionals, com promocions al punt de venda, esdeveniments, patrocinis, màrqueting directe, correu directe, telemàrqueting, entre d’altres.

L’objectiu del BTL és generar una resposta directa i mesurable dels consumidors , utilitzant tècniques de comunicació més personalitzades i enfocades en grups específics de consumidors.

Per tant, entre els avantatges d’aquesta tècnica hi ha la possibilitat d’arribar a públics més específics i personalitzats, la capacitat de mesurar amb més precisió l’impacte de les estratègies de màrqueting, la flexibilitat per adaptar-se a les necessitats i les característiques de cada mercat i la possibilitat de crear experiències de marca més properes i memorables per als consumidors.

Diferències entre Màrqueting Below The Line i Màrqueting Above The Line

El Màrqueting Above The Line (ATL) i el Màrqueting Below The Line (BTL) són dos enfocaments diferents utilitzats per les empreses per promocionar els seus productes o serveis. Tots dos enfocaments són importants i complementaris, però es diferencien en diversos aspectes.

La principal diferència entre el BTL i l’ATL és la manera com es comuniquen els missatges publicitaris. El Màrqueting Above The Line (ATL) és una forma de publicitat massiva que utilitza mitjans tradicionals de comunicació per arribar a un públic ampli. Els mitjans ATL inclouen televisió, ràdio, diaris i revistes. Aquest enfocament és útil per crear consciència de marca i augmentar la visibilitat, però no és gaire efectiu per arribar a un públic específic o dirigit.

A més, pel que fa als costos, el màrqueting ATL sol ser més car, ja que es requereix una gran inversió per arribar a una audiència àmplia. D’altra banda, el màrqueting BTL sol ser més econòmic i efectiu per arribar a un públic específic.

Exemples de Màrqueting Below The Line

El BTL inclou una àmplia varietat de tècniques de promoció i publicitat, aquí et deixem alguns exemples :

  • Promocions al punt de venda: Descomptes, ofertes, regals, mostres gratis, paquets de productes, etc.
  • Esdeveniments: Degustacions, exhibicions, fires, concursos, esdeveniments esportius i culturals, etc.
  • Màrqueting directe: Correu directe, telemàrqueting, email màrqueting, missatges de text, etc.
  • Publicitat al lloc de venda: Cartells, fulletons, publicitat al punt de venda, etc.
  • Marxandatge: Articles promocionals, com samarretes, gorres, tasses, bolígrafs, etc.
  • Màrqueting de guerrilla: Accions creatives i inesperades per cridar l’atenció dels consumidors, com ara flashmobs, grafits, accions de carrer, etc.
  • Màrqueting d’influència: Col·laboració amb influencers o persones influents a les xarxes socials per promocionar productes o serveis.
  • Màrqueting d’experiència: Crear una experiència única i memorable per al consumidor, com esdeveniments exclusius, degustacions, concerts, etc.
  • Màrqueting de fidelització: Programes de lleialtat, descomptes per a clients freqüents, premis per referir amics, etc.

¿ Com pot ajudar el BTL a la teva estratègia de Màrqueting Digital ?

El Marketing Below The Line pot ser una eina molt efectiva per complementar lestratègia de Màrqueting Digital duna empresa. Mentre que el Màrqueting Digital s’enfoca principalment a atraure els consumidors a través de canals en línia, el Màrqueting Below The Line s’enfoca a assolir els consumidors de manera més directa i personalitzada.

Això vol dir que, en combinar ambdues tècniques, es pot crear una estratègia de màrqueting completa i ben balancejada que s’adapti a les necessitats i preferències dels consumidors. A més, el Màrqueting Below The Line pot ajudar les empreses a crear una relació més propera amb els seus consumidors, la qual cosa al seu torn pot generar més lleialtat i retenció de clients.

En resum, en incorporar aquestes tècniques a la teva estratègia de Màrqueting Digital, les empreses poden aconseguir un major impacte i una major connexió amb els seus consumidors, la qual cosa es tradueix en una millor conversió de vendes i un major èxit al mercat.

Consells per implementar una estratègia de Màrqueting Below The Line

Implementar una estratègia de Màrqueting Below The Line pot ser una manera excel·lent d’assolir els consumidors de manera més directa i personalitzada. Et deixem alguns consells per ajudar-te a crear una estratègia efectiva:

  1. Defineix clarament els teus objectius: Abans de començar a implementar qualsevol tècnica de Màrqueting, és important que defineixis clarament els teus objectius. Què vols aconseguir amb la teva campanya? Vols augmentar les vendes, generar més consciència de marca, fidelitzar clients? En definir els teus objectius amb claredat, podràs dissenyar una estratègia efectiva i mesurar el teu èxit.
  2. Coneix el teu públic: És important que coneguis bé el teu públic objectiu. Quines són les vostres necessitats, interessos i preferències? Com es comporten i quins són els hàbits de compra? En conèixer bé el teu públic, podràs dissenyar una estratègia que s’adapti a les necessitats i que els resulti atractiva. Al nostre blog t’expliquem com definir el teu buyer persona .
  3. Sigues creatiu: Un dels avantatges del Màrqueting Below The Line és que et permet ser més creatiu en la manera com et comuniques amb els teus consumidors. Pensa en idees innovadores i creatives que cridin la seva atenció i els involucrin a la teva campanya.
  4. Personalitza el teu missatge: Un dels principals avantatges del Màrqueting Below The Line és que et permet comunicar-te de manera més personalitzada amb els teus consumidors. Utilitza aquesta oportunitat per personalitzar el teu missatge i fer-lo més rellevant per a ells.
  5. Mesura el teu èxit: En implementar una estratègia de Màrqueting Below The Line, és important fer-ne un seguiment i mesurar si funciona per poder ajustar aquesta estratègia en el futur Pots utilitzar mètriques com les vendes, el nombre de participants als teus esdeveniments, la taxa de resposta a les teves promocions, etc.

Seguint aquests consells, podràs dissenyar una estratègia efectiva que et permeti connectar-te de manera més personalitzada amb els consumidors i assolir els teus objectius de negoci.

En conclusió, el Marketing Below the Line és una estratègia de màrqueting molt efectiva per arribar a un públic objectiu específic i generar una resposta directa i efectiva en termes de vendes i fidelització de clients. Si s’utilitza de manera adequada i s’adapta a les necessitats i les característiques de cada mercat, pot ser una eina molt poderosa per promocionar productes i serveis d’una empresa.

¿ T’animaries a provar-ho? Si tens dubtes, pots escriure’ns en comentaris o contactar amb nosaltres.

Curs en línia de màrqueting digital els 16 i 17 de febrer 2022

Curs en línia de màrqueting digital els 16 i 17 de febrer 2022 1294 648 Eric Onidi

Curs de Màrqueting Digital: “Com definir i implementar una estratègia de màrqueting digital”

Objectiu: Aprendre què és una estratègia de Màrqueting Digital, com definir-la, sobre què es basa, les eines a utilitzar i com implementar-la.

Metodologia del curs: Teoria i pràctica.

Dirigit a: Directors d’empresa, directors de màrqueting, comercial, exportació, producte, finances, responsables de màrqueting i comunicació, en definitiva, a tothom qui vulgui saber amb precisió com es defineix una estratègia de Màrqueting Digital.

Dates: 16 de febrer i 17 de febrer 2022

Horaris: 16:30h – 18:30h (2 sessions de 2h cadascuna) | Online (Microsoft Teams)

Cost Socis Secartys: 50€ + IVA | Cost no socis: 100€ + IVA


Descripció del curs

Definir una estratègia de màrqueting digital és per a molts enfrontar-se a allò desconegut: Per on començar? Com cal procedir? Quines eines fer servir? Quants recursos invertir i quin és el retorn? Etc.

Treure partit al món en línia és tenir una estratègia digital basada en objectius clars, mesurables, assolibles i alineats amb els objectius globals de l’empresa. Una estratègia que defineix la proposta de valor i el posicionament de la teva empresa en línia, així com la seva actuació als canals de màrqueting rellevants, amb un pla d’accions concret i un pressupost associat.

En aquesta formació tindrem una visió global i pràctica de com definir i implementar una estratègia de màrqueting digital en 3 fases:

Fase 1. Anàlisi

  • Visió i missió
  • Objectius i prioritats
  • Recursos
  • Aprendre del passat
  • Anàlisi de mercat i competidors
  • Clients objectius (buyer persona)

Fase 2. Estratègia digital

  • Objectius SMART
  • KPIs
  • Proposta de valor en línia
  • Canals digitals

Fase 3. Pla d’acció

  • Accions concretes per canal
  • Calendari d’execució per prioritats/impacte
  • Pla de continguts
  • Seguiment, anàlisi i optimització

Feu clic aquí per inscriure’t

Per què és clau tenir una estratègia de màrqueting digital

Per què és clau tenir una estratègia de màrqueting digital 850 566 Eric Onidi

En l’actualitat, la primera opció de pràcticament qualsevol particular o professional a l’hora de fer consultes sobre un servei, assessorar-se per a una compra o simplement aprendre alguna cosa nova, és fer una cerca a Internet. Per això té molt sentit traçar algunes estratègies de màrqueting digital , que ens permetin tenir presència a la xarxa i ser visibles per als nostres clients objectiu.

Raons per les quals tenir una bona estratègia de màrqueting digital

Un públic hiperconnectat

La immensa majoria de les llars espanyoles compta amb connexió a Internet , i cada vegada són més els usuaris que naveguen amb els seus dispositius mòbils.

Aquesta freqüència i intensitat a la connectivitat fa que Internet sigui el vehicle perfecte perquè les empreses atreguin l’atenció dels seus clients potencials. Aparèixer en un mitjà que l’usuari consulta constantment incrementa sensiblement les probabilitats d’èxit a les campanyes de màrqueting.

Una tendència generalitzada

Tenir presència en línia és inevitable i pràcticament imprescindible avui dia: llocs web, perfils en xarxes socials, bloc, publicitat en línia, vídeos… Si un negoci no té identitat digital, serà molt difícil (per no dir impossible) que els usuaris el coneguin.

Aquesta trava pot fer que l’empresa perdi l’oportunitat d’atreure l’atenció del seu públic objectiu , especialment si altres negocis de la competència van per davant en la seva estratègia de màrqueting digital i ja tenen treballada la seva presència en línia.

En aquest sentit, el màrqueting digital és un concepte ampli que és una part molt important de la comunicació de lempresa.

Un aparador equitatiu

Les estratègies de posicionament de màrqueting digital són a l’abast tant de les grans corporacions com dels professionals independents o les petites societats. Això garanteix una igualtat real d’oportunitats perquè les unes i les altres arribin al públic a través d’Internet.

De fet, les empreses amb millor màrqueting digital no són necessàriament les que més milions guanyen ni les que tenen unes accions més ben valorades; una petita SL podria treure molt més partit del màrqueting digital que les multinacionals més poderoses del mercat.

Més resultats amb menys inversió

Un pla de comunicació en línia té un cost molt assumible des dels primers passos; és possible realitzar un pla de màrqueting digital amb un pressupost reduït, i després anar-lo augmentant a mesura que va retornant la inversió.

És cert que, com més gran sigui l’abast desitjat de les comunicacions, més pressupost de màrqueting digital caldrà destinar-hi. Tot i això, sempre manejarem xifres més baixes que les manejades en les accions publicitàries tradicionals.

Un retorn de la inversió precís i transparent

Mesurar el ROI d’aquestes accions és relativament senzill, ja que totes les dades ja estan digitalitzades d’alguna manera o d’una altra. Les pròpies plataformes de màrqueting proporcionen eines estadístiques que mesuren l’impacte de les nostres campanyes .

El retorn de la inversió es calcula amb base a paràmetres fàcilment mesurables, com ara clics, visites o temps de navegació. No hi ha lloc per a les especulacions: totes les dades són fiables i precises (sempre que el “tracking" és a dir, l’obtenció de dades, estigui ben implementat a la web).

Una traçabilitat molt precisa de les conversions

Una gran dificultat que solen trobar-se les estratègies de màrqueting tradicional és no poder guardar un seguiment de les conversions , és a dir, el moment en què algú del públic objectiu passa a ser un lead (oportunitat de negoci), es converteix en un subscriptor (comença a ser fidel a la marca) o un client (adquireix finalment algun producte o servei).

El gran avantatge del màrqueting digital és que tot aquest mapeig es realitza amb una precisió mil·limètrica. El seguiment del cicle de vida de cada oportunitat de negoci aporta una sèrie de dades sobre què va captar l’interès del lead , com se li va prospectar, en quant de temps es va fer la conversió…

Una porta oberta al compromís del client

La idea del màrqueting de relacions gira al voltant de fidelitzar el client amb algun tipus d’experiència que personalitzi la seva relació amb l’empresa i que faci incrementar el seu engagement (compromís) amb la marca.

Una companyia amb presència digital podrà comunicar-se amb els seus seguidors a través dels seus perfils socials i promoure iniciatives perquè aquests hi participin.

Conclusió

L’auge de l’ús d’Internet, amb unes estadístiques que revelen una navegació massiva des dels dispositius mòbils, fa que sigui imprescindible per a pràcticament qualsevol empresa implementar estratègies de màrqueting digital. Gràcies a una inversió escalable, una alta fiabilitat de les estadístiques, un ROI fàcilment mesurable i una traçabilitat precisa del cicle de vida de cada client, la comunicació en línia s’ha estès tan difícil

I per als que han arribat a final d’aquest article, us oferim un enllaç a una presentació sobre " com definir i implementar una estratègia de màrqueting digital “, realitzada per Eric Onidi, en el marc de la jornada de sensibilització de l’oficina " AceleraPyme " de Red.es (organitzada pel cluster " Smartech “, una organització nacional part de l’ecosistema de clúster tecnologies intel·ligents).

8 passos per crear una estratègia d’Inbound Marketing

8 passos per crear una estratègia d’Inbound Marketing 2560 1707 Eric Onidi

L’ Inbound Marketing és un concepte relativament recent que tracta de la manera més efectiva d’atreure els clients. L’Inbound Marketing és lluny de les estratègies del màrqueting tradicional. Per crear una estratègia d’Inbound Marketing, us proposem seguir 8 passos. Lobjectiu principal és de captivar i atraure usuaris cap a una web o bloc per convertir-los en leads o registres. Després d’un procés de maduració durant el qual us enviarem la informació que esperen o necessiten, els transformarem en els clients reals que esperàvem. No es tracta de cridar latenció perquè els clients potencials arribin a nosaltres, sinó crear un contingut pensant en donar respostes a les necessitats dels nostres usuaris.

Sabies d’on ve aquest concepte ? L’Inbound Marketing va sorgir als Estats Units i es va popularitzar el 2009 entre altres motius pel llibre de Brian Halligan i Dharmesh Shah, Inbound Màrqueting: Get Found Using Google, Social Media and Blogs ”. Poc després, aquest màrqueting d’“atracció” es va expandir a la resta de països, diferenciant-se de l’Outbound Màrqueting on l’empresa buscava el client i no com ara, que el client se sent atret per l’empresa i la cerca. Molts nous termes van venir des de l’altra banda del món, aquí et vam deixar un petit però clau llistat perquè no et perdis al món del màrqueting.

inbound-outbound-marketing

Per què serveix l’Inbound Màrqueting?

  • Augmentar la visibilitat del teu negoci, és a dir la capacitat de la teva marca o web per a ser vista mitjançant resultats de Google, campanyes de pagament, continguts de bloc, vídeos, email marketing…
  • Atreure més trànsit que generi leads (prospectes), gràcies en gran part a un contingut més a mida i no tan genèric.
  • Atreure trànsit de qualitat que correspon al teu target, o “buyer persona” que són clients potencials reals
  • Reduir la inversió en publicitat, “mitjans pagats”, com Google o Facebook Ads, i reallotjar el pressupost a mitjans propis, com a blog o un canal YouTube.
  • Generar continguts cridaners : com més rellevant sigui el contingut, més probable serà que convencis els visitants de la teva web o aplicació a seguir-te i en el futur a fer una compra o contactar-te. L’Inbound Marketing es compon bàsicament de diferents continguts que es difonen per diferents canals. Idealment aquests continguts es complementen entre ells, fent que l’usuari hi accedeixi des de diversos canals.
  • Facilitat de tancar el procés de venda. Com? Per implementar una estratègia d’Inbound Marketing invertirem temps a estudiar allò que cada persona necessita a cada moment. La creació de continguts que afegeixen valor es basa en conèixer molt detalladament els nostres “buyer persones” i el procés de compra individual. D’aquesta manera, amb tota la informació obtinguda de la nostra base de dades observarem què oferir i la fase en què es troba n . Davant d’una necessitat coneguda, una solució a la safata.

Com crear una estratègia d’Inbound Màrqueting a 8 passos?

Però com creem una estratègia d’Inbound Marketing? Si llegiu qualsevol bloc que parleu d’aquest tipus d’estratègia, veureu que no tots són iguals o organitzen els passos de la mateixa manera. Però et podem garantir que en resum tots coincideixen en uns mateixos verbs: atreure, convertir, relacionar, vendre i analitzar.

Des d’ EMD t’expliquem de forma resumida quins són els passos que utilitzem per crear una estratègia d’Inbound marketing en 8 passos.

1. Conéixer el negoci

Hem de conèixer la visió, els valors i la seva missió. Definir els objectius, la diferència entre el nostre projecte i la competència, els recursos disponibles i les prioritats…

2. Descriure el nostre “buyer persona”

És un dels pilars fonamentals al voltant del qual s’haurien de planificar les accions de màrqueting. En altres paraules, és una manera de personificar de manera fictícia el nostre client objectiu. Ho fem perquè l’empresa pugui entendre el client i així millorar les ràtios de captació, les vendes o el format de presentar els seus serveis.

Si en el passat ens conformàvem amb una segmentació del públic basada en edat, sexe, lloc de residència o nivell socioeconòmic, avui dia podem anar molt més enllà. Conèixer les seves preocupacions, relacions, interessos, intencions, hobbies, dia a dia o amics, ja és possible… I com més sapiguem del nostre buyer persona, més ens aproparem a les decisions correctes relacionades al desenvolupament de producte o servei, accions de comunicació, missatges de venda i de marca… Com veus, l’estratègia empresarial depèn del coneixement detallat del que esperen els nostres clients.

Hi ha diferents mètodes i eines per poder obtenir aquestes informacions; t’ho explicarem properament en una altra entrada del bloc.

3. Procés de compra

Un cop tinguem els nostres buyer persones identificades hem de saber les fases que recorren des que descobreixen que té una necessitat/problema fins al moment en què decideix adquirir un producte o servei per solucionar-la. Per analitzar les fases d’un procés de compra, es poden utilitzar el conegut model AIDA, que es compon de 4 pautes:

Entendre-el-model-aida

4. Paraules clau

Ni totes les paraules són keywords bones, ni només unes poques són les correctes per crear una gran estratègia. que t’expliquem en aquesta entrada de bloc: “ l’Anàlisi Semàntica a la teva estratègia SEO ”.

Hi ha dos factors a tenir en compte en l’ elecció de les keywords:

  • La intenció de l’usuari, amb cerques:
    • informatives : que corresponen a una cerca d’informació en general sobre un tema concret
    • transaccionals : que corresponen a una cerca d’un producte ja identificat, d’un proveïdor d’aquest producte i del preu, condicions de lliurament, etc.
    • navegacionals : que són cerques més lúdiques, sense una intenció clara.
  • El volum de cerca:
    • Head tail : corresponen a cerques molt àmplies i amb molt volum de cerques, és a dir molta competència…
    • Middle tail : corresponen a cerques en què s’especifica més, però continuen sent molt generals.
    • Long tail : corresponen a cerques molt concretes, amb poca competència i que majoritàriament són transaccionals.

5. Organitzar continguts i planificar-ne la difusió

Per oferir la solució a les necessitats identificades al nostre buyer persona, és clau una bona planificació al calendari de continguts. Es tracta de valorar quines de les nostres publicacions entren al pla de difusió. A més d’una bona planificació, hem de tenir en compte que el contingut és el rei, sempre que tingui el valor afegit que atregui l’usuari que ens interessa. Podríem dir que hi ha unes normes a l’hora de plantejar-nos la publicació d’aquest contingut, ha de ser:

  • Un contingut específic que atregui aquell que busca alguna cosa concreta. “NO” als textos eterns. Cada cop tenim menys temps i no ens ve de gust perdre’l en cerques eternes entre textos que no tenen fi o post buits. Apliquem la regla almenys, és més.
  • El contingut ha de ser o entretingut o almenys educacional , però no promocional, ja que això en el 80% dels casos espanta. Aquesta regla és vàlida per a la pàgina web, les xarxes socials o el bloc, per exemple.
  • El disseny del que mostres és important. Recorda que la primera impressió és la que compta més, però una bona impressió sense un contingut de valor no val per a res.

Mitjans propis, guanyats, pagats

Quan tinguem el contingut perfecte haurem de veure com distribuir-lo amb èxit. Una de les maneres més senzilles i típiques que hi ha és amb els nostres propis mitjans i canals de difusió, a través d’un bloc, correu electrònic, les xarxes, vídeos.

Una segona via és a través dels mitjans guanyats , és una manera molt fàcil i ràpida, ja que es tracta de les publicacions que fan els nostres usuaris de xarxes socials, ja siguin comentaris, enllaços, repost… Una manera orgànica de donar-se a conèixer mitjançant l’opinió o activitat del nostre públic, podent aconseguir futurs clients gràcies a les experiències dels primers.

Finalment, amb els mitjans pagats . En aquest cas portarà un cost, encara que tenim molt més control sobre ell, podrem decidir, en la majoria dels casos, el segment que el rebrà i la seva temporalitat com ara banners, enllaços externs…

L’ Inbound Marketing converteix la teva marca en un imant potent

Raquel, d’EMD

6. Enlairar-se amb publicitat

El posicionament orgànic és el pilar d’una estratègia d’Inbound Marketing, però no ens enganyem, per estar ben posicionats ens caldrà temps i de vegades Google juga males passades. És per això que ens hem de plantejar apostar per altres accions que permetin atraure trànsit més a curt termini com el cas del SEM (Search Engine Marketing) amb anuncis a Google Ads (Paid Search, Display, Remarketing) o Bing. Un altre mètode interessant per aconseguir visites al nostre contingut és amb el Paid Social , és a dir, col·locant publicitat a xarxes socials com Facebook, Instagram, Pinterest, LinkedIn, Twitter, entre d’altres.

Nota: si et mareges amb tots aquests termes t’aconsellem llegir el nostre “glossari de termes de màrqueting”

7. Automatitzar processos

Un cop complerts els passos anteriors es tracta de crear el procés d’automatització. Hauràs entès que l’enviament d’un contingut personalitzat, en el moment i el canal correcte, pot constituir un veritable trencaclosques si disposem de molts usuaris.

Aquests programaris ens ajuden a executar les nostres estratègies de màrqueting de manera automatitzada, i ens permeten tenir un control molt més complet de tot el procés, ja que podem saber si amb la nostra estratègia hem aconseguit leads, com i què ha passat en el procés de vendes. Entre les plataformes més conegudes trobem HubSpot , Pardot , Zoho , Marketo , Eloqua , Spokal . Tot i que també podem trobar eines més especialitzades en els diversos aspectes de l’automatització.

8. Analitzar trànsit i resultats

Fer una anàlisi regular i detallada del trànsit que rebem, de l’audiència, dels continguts llegits o consumits, és una etapa fonamental en el màrqueting modern. Valorar si les decisions preses són les correctes i donen resultats positius o si al contrari cal reorientar la nostra estratègia sembla evident.

Dades bàsiques com el nombre d’usuaris únics, l’evolució de la taxa de rebot, el temps passat a les pàgines o les conversions, el cost per lead, el d’adquisició, etc… són KPI (Key Performance Indicators) que no podem obviar. Per anar més enllà i treure’n més profit a l’analítica , les eines actuals permeten obtenir dades precises d’ audiències , embuts de conversió o atribució ; en definitiva, informació clau que ens donarà una millor comprensió dels nostres usuaris i ens permetrà adaptar les nostres accions.

CONCLUSIÓ

En aquest article us hem presentat com crear una estratègia d’Inbound Marketing en 8 passos. Properament desenvoluparem cadascun dels punts amb casos pràctics i entrevistes a experts de l’àrea del màrqueting.

Tens dubtes sobre algun punt especialment? Ens vols preguntar com definir una estratègia per a la teva empresa? Segueix-nos a LinkedIn , al nostre blog o contacta directament amb nosaltres a través d’aquest formulari .

Les claus del Storytelling

Les claus del Storytelling 1346 758 Eric Onidi

En un mercat altament competitiu, diferenciar-se dels competidors és una de les bases de lèxit. En aquest article parlarem de la comunicació sobre la marca i quines són les claus de l’Storytelling.

La qualitat d’un producte o la competitivitat del seu preu ja no són prou arguments per assegurar una venda en línia. Per a la majoria de les empreses, els marketplaces, les ofertes i els comparadors els han obligat a oferir un preu molt ajustat per poder vendre els seus productes. Igualment, una bona reputació de qualitat és un criteri bàsic per convertir una visita a una pàgina en venda.

En conseqüència, en adreçar-se al públic objectiu les empreses han d’anar més enllà i tractar de connectar amb les persones, creant una relació que els permeti identificar-se amb els valors de la marca.

Què és el Storytelling

El Storytelling és l’ art d’explicar una història i de crear un enllaç emocional amb l’audiència. Utilitzant una narració poderosa , una bona història permet a les persones connectar de forma immediata i duradora amb una marca.

A la pràctica, és una eina de màrqueting digital que té per objectiu crear una connexió entre l’empresa i les persones per aconseguir una determinada finalitat, com ara vendre, informar, inspirar, obtenir feedback, reforçar la marca o donar a conèixer un nou producte o servei. La difusió de la història (en format text, vídeo i àudio) es pot realitzar per diferents canals com ara xarxes socials, web, bloc, correu electrònic, entre d’altres. La clau és que la història estigui adaptada al canal utilitzat (i idealment que aquests es complementin entre ells).

Per què és important

Una història sempre és més fàcil de recordar que un simple missatge o anunci publicitari. Les persones s’identifiquen més fàcilment amb una història propera i inspiradora i capten millor el missatge que una marca vol transmetre. Les emocions generades queden gravades a la memòria.

En aspectes de comunicació, l’Storytelling té nombrosos avantatges:

  • Genera confiança als clients.
  • Apropa la marca o empresa a les persones, creant una sensació de pertinença (identificació amb els valors transmesos a la història).
  • Facilita el record de la marca i de l’impacte que va provocar, per exemple, davant d’una necessitat.
  • Roman en el record del consumidor i és contagiós (ens encanta explicar vivències)
  • Permet la diferenciació amb la competència i les campanyes tradicionals de publicitat. Si una altra empresa fa servir el Storytelling, és molt probable que sigui una història ben diferent.

Les claus del Storytelling

Sovint ens preguntem que podríem explicar sobre nosaltres. Aquesta problemàtica existeix a empreses que venen productes sense un atractiu particular oa canal B2B. Com il·lusionar quan vens consultoria, manteniment, serveis financers o béns de consum ordinari?

La resposta està en la creativitat : les històries es troben a tot arreu, cada marca pot trobar un relat interessant per explicar als seus clients que generi emocions. De vegades només cal demanar informació i idees preguntant a clients, empleats, col·laboradors i en general, a la gent que estigui a prop, com a proveïdors, veïns…

Un altre element a tenir en compte: la història ha d’enviar un missatge . En aquest punt és primordial que aquest missatge i els valors que vehiculeu estigui alineat amb els objectius empresarials.

La història ha de ser senzilla i propera perquè l’audiència no tingui dificultat per entendre-la i es pugui sentir identificada. L’enllaç així obtingut podrà perdurar més fàcilment al temps.

A l’hora de contar una història és fonamental fer-ho seguint una estructura determinada que fixi un fil conductor.

Les empreses han de connectar amb les persones, creant un vincle emocional que els permeti identificar-se amb els valors de la marca.

Eric Onidi

Estructura d´una història

Una bona forma d’estructurar una història és recorrent a la piràmide de Freytag que consta de cinc passes.

  1. L’exposició , on es comença amb la història, s’aporta un context i es presenta els personatges.
  2. L’acció ascendent , on passa un conflicte que implica un canvi i augmenta l’acció (lluita contra el conflicte, complicacions, etc.).
  3. El clímax , on la història arriba al punt de màxima tensió i el conflicte es manifesta amb més força.
  4. L’acció descendent , on la tensió es va relaxant i es prepara el lector per a la resolució final.
  5. El desenllaç , on es produeixen els esdeveniments que solucionen el conflicte i s’arriba al desenllaç de la història (pot ser amb final tancat o obert).
Imatge de la piràmide de Freytag

Estructura narrativa d´un Storytelling

Com plantejar una campanya amb Storytelling

Per realitzar una bona campanya de màrqueting digital utilitzant el Storytelling cal seguir una sèrie de passos elementals (però que massa vegades es deixen de banda):

  1. Definir quina és la visió, els valors i la missió de la marca perquè la història s’hi adeqüi.
  2. Definir el públic objectiu a què va dirigit el relat permet fer la narrativa més personal i propera (per tocar sentiments i passions).
  3. Fixar l’ objectiu empresarial de la campanya , com ara reforçar la marca, augmentar les vendes o donar a conèixer un producte. En aquest pas és essencial integrar lStorytelling dins de lestratègia de màrqueting digital de lempresa.

Mesurar el ROI d’una campanya

El retorn de la inversió (ROI) d’una campanya de Storytelling és difícil de calcular , ja que implica criteris difícilment quantificables (identificació amb la marca, emocions generades, memorització) al marge de criteris numèrics tradicionals (impacte en les xifres de venda, taxa de conversió, engagement, etc.)

Si cal triar la mètrica més important per saber si una història “funciona”, seria el grau de connexió amb el lector o espectador . Aquest enllaç depèn de les emocions produïdes en el moment de visualitzar un vídeo o la lectura d’un article. Sense fer un gran desplegament de recursos, hi ha indicadors (KPIs) que ens donen informacions rellevants.

Un KPI d’aquesta connexió és l’ engagement que genera: com més interacció (comentaris, reenviaments , likes, preguntes ) , més impacte emocional haurà tingut .

En paral·lel, es pot mesurar l’emoció del públic en el percentatge de persones que hagin visualitzat el vídeo de la història fins al final, o el temps passat en una pàgina llegint-la. Aquestes mètriques són fàcils d’obtenir a un Google Analytics ben configurat.

Al llarg del temps hi ha hagut moltes campanyes de Storytelling reeixides que encara es troben en el record de tots com:

  • Nike i Michael Jordan . L’empresa de sabatilles i roba esportiva va fer un Storytelling basat en el jugador de bàsquet Michael Jordan l’any 1999. Es tractava d’un vídeo d’1 minut de durada on es recollien moments diferents de la vida esportiva de l’estrella de l’NBA. A tot l’anunci no s’esmenta la marca, excepte al final del vídeo on apareix concitament el logotip i l’eslògan Just do it.
  • Loteria de Nadal . A Espanya tenim el clar exemple de Storytelling exitós a les campanyes de la loteria de Nadal. L’objectiu és la venda de dècims de loteria i ho aconsegueixen a través d’històries properes atacant els sentiments i on l’audiència s’emociona i s’identifica fàcilment amb els esdeveniments.

Evolució del Storytelling

Actualment algunes empreses opten pel transmèdia Storytelling , on la història s’explica utilitzant diversos canals de comunicació que es complementen entre ells, i on l’audiència pren un paper actiu. Parlarem en profunditat de la narrativa transmèdia en una propera entrada d’aquest bloc .

Què és el Return on Engagement (ROE)

Què és el Return on Engagement (ROE) 2560 1708 Eric Onidi

Coneixem bé el concepte de ROI (Return On Investment), el retorn sobre la inversió, que mesura el benefici obtingut en relació amb la inversió realitzada. En aquest article explicarem què és el ROE ( Return on Engagement ) un concepte utilitzat en màrqueting digital des de fa poc més de deu anys.

En primer lloc és important traduir el concepte de “ Engagement ”, perquè tinguem ben clar de què parlem. D’acord, dominem l’anglès, però de vegades es fa més senzill entendre les coses al nostre idioma.

En el context del màrqueting digital, per engagement entenem el compromís , la fidelitat , la implicació , la participació d’una persona amb una marca. És d’alguna manera un indicador que mesura el nivell d’adhesió, vinculació d’aquesta persona a la marca.

Tradicionalment, les marques han intentat calcular quant compromís i implicació pot generar una determinada acció o estratègia – i la corresponent inversió econòmica – en xarxes socials, bloc, web, app, vídeo…

La diferència amb el ROI és que el ROE és més difícil de traduir en números , ja que estem parlant no només d’interacció amb la marca, que es pot mesurar de diferents maneres, però sobretot de l’impacte a la força d’una marca.

Return On Engagement (ROE) | Glossari de Màrqueting i Estratègia Digital | EMD

KPIs de l’Engagement

Hi ha tota una bateria de kpis ( Key Performance Indicators ) que se solen utilitzar; en cada acció es poden determinar objectius d’engagement i els avaluar.

Per a un webinar per exemple, poden ser el nombre i el percentatge de persones que s’inscriuen , els que atenen el curs en línia, el nombre de sol·licituds d’informació o de pressupost que es rep després del webinar, etc.

Per a un vídeo pot ser el temps passat a mirar-lo, si es mira fins al final, el nombre (i percentatge) de likes obtinguts, els clics als enllaços, les interaccions , les vegades que es comparteix, els comentaris rebuts, les subscripcions al canal…

L’experiència en moltes empreses ha demostrat que solen posar massa enfocament en aquests kpis i es genera una mena d’ obsessió pel nombre de fans, de “shares”, de registres, de sol·licituds d’info, de descàrregues… l’ objectiu essent augmentar aquests números com sigui per legitimar les nostres accions .

Si hem vist tantes vegades marques amb números de fans inflats a diverses xarxes socials, que provenen de dubtosos orígens, és per algun motiu..

És clar que les accions que realitzem, i en particular en el camp del màrqueting digital, han de tenir algun indicador de resultats, i que no hi ha moltes altres maneres d’avaluar l’impacte produït. Així que el mètode és el correcte.

Empatitzar amb les persones

Tot i això, les marques han d’evolucionar en la seva manera de pensar i posar-se en la ment de les persones. D’acord, no és un concepte molt nou, fa anys que llegim el mateix a tot arreu!

Però intentem fer-ho de debò. Som una persona , no un consumidor , un usuari , un usuari únic , un visitant , una audiència o un cohort … (ens han posat uns bonics noms, oi?)

Com la marca em pensa recompensar per la meva fidelitat, pel meu compromís amb ella, pel valor i la informació que li aporto amb les meves dades personals , les meves dades de navegació o de comportament que recau a través de les galetes que s’instal·len al meu ordinador cada vegada que obro una nova pàgina web.

A l’època de les dades , la meva localització , els meus interessos , els meus contactes , el meu comportament , les meves intencions , fins i tot les meves paraules (!) estan emmagatzemats i analitzats . Que obtindré marques , més enllà de publicitats personalitzades i de remàrqueting (amb bàners presents per tot arreu per haver mirat un producte)?

Les marques que sabran enfocar-se en la resolució dels problemes d’una persona, aportar continguts amb valor afegit , servei , inspiració , informació o entreteniment de qualitat , valor social ; les que sabran humanitzar la relació (no parlem de B2B o B2C, parlem de humà a humà), oblidar-se un moment de kpis per ser potser més altruistes , són les que a llarg termini reforçaran la seva imatge i obtindran el màxim Return on Engagement.

Finalment, es pot mesurar aquest ROE, a través de datamining en xarxes socials, en fòrums o blocs, als comentaris, analitzant i estructurant la informació de milions de paraules escrites . És una feina més de fons, que requereix mitjans per fer-ho, però segurament és molt valuós.

Automatitzar per humanitzar

Automatitzar per humanitzar 2560 1709 Eric Onidi

La base del màrqueting és entendre els clients . Quines són les seves expectatives , els seus desitjos , els seus problemes , etc. posant-ho al centre de qualsevol acció o decisió. L’automatització del màrqueting permet anar més lluny en aquest procés.

Tradicionalment, en funció del tipus de producte o servei que oferim, identifiquem el nostre target , és a dir el client objectiu, i segmentem el mercat. Aquesta segmentació se sol fer per dades demogràfiques (edat, ingressos, grau d’estudis, nacionalitat, ocupació, etc.), psicogràfiques (actituds, estil de vida, personalitat) o de comportament (tipus d’ús d’un producte per exemple).

Avui dia hi ha molt més formes de segmentació basades en dades que obtenim del comportament en línia dels consumidors:

La segmentació es fa molt precisa , incloent elements com les intencions dels consumidors (intenció de compra, de recerca d’informació o d’inspiració…), les seves interaccions amb una marca (compartint o avaluant una informació en xarxes socials per exemple), les seves percepcions d’una marca (en relació amb comentaris en línia) o el seu geoposicionament (informació de localització donada per un dispositiu connectat).

Expectatives dels usuaris

En paral·lel, els consumidors mai no van ser tan exigents amb una marca:

El punt de partida (potser se’ns va oblidar en algun moment), és que volen ser tractats com a persones humanes , no com a números o “IDs”. No són només un moneder, un prospect a convertir en client. Volen relacions d’ humà a humà , empresa a consumidor, Business to Business (B2B) o Business to Consumer (B2C), com solem raonar.

Volen rebre inputs de qualitat , en forma de continguts d’alt valor afegit que utilitzen el mateix llenguatge que el seu. Aquests inputs s’han de basar en els seus problemes , dubtes , passions o intencions en cada moment.

Volen respostes immediates , personalitzades i coherents a les seves sol·licituds, a tots els canals de comunicació , online i offline. Quants cops hem explicat la mateixa història a diferents operadors del servei datenció al client? Quantes vegades hem rebut publicitat en forma de bàner d’un producte que ja hem comprat? L´organització d´una empresa no importa: que el màrqueting no estigui connectat amb vendes o atenció al client no és el problema del client, que vol que l´experiència amb la marca sigui la més fluida possible.

D’altra banda, el consumidor d’avui exigeix ​​a la marca més que un producte o servei, necessita conèixer quins són els seus valors , quina visió té, com es responsabilitza dels aspectes socials o ecològics … Què fa l’empresa de les dades personals i de comportament que li està donant, com se’n recompensa la fidelitat ?

La marca ha d’ empatitzar amb el consumidor, per sentir el que sent, i aportar en temps real la resposta adequada a la seva sol·licitud, d’una manera “ ultra personalitzada ”. És quan parlem de segmentació unitària , és a dir, formada per un sol consumidor (una utopia per als responsables de màrqueting?).

Automatitzar la comunicació

Per poder oferir aquest grau de personalització hi ha diverses etapes:

  • Primer cal copsar el màxim d’informació en forma de dades per part de tots els usuaris.
  • En segon lloc, hem d’estructurar aquesta informació. Es fa gràcies al datamining (recopilació de dades), que ens permet descobrir patrons de comportament a les enormes quantitats de dades rebudes. Per descomptat, com més fi i detallat el patró i més reduït sigui el segment, més possibilitat de personalització.
  • En tercer lloc, hem de conèixer en quina etapa del procés de compra es troba l’usuari. Permet determinar la seva intenció i les seves necessitats : pot estar a l’inici del procés, fent-se preguntes generals o buscant inspiració. També podria estar ja decidit a comprar un producte i cercant un proveïdor de manera activa per a una necessitat concreta i immediata. Si vols més informació sobre el Customer Journey, et recomanem aquest article de bloc on et donem totes les explicacions…
  • Finalment ve l’ automatització de la comunicació, que permet enviar la informació adequada en temps real i al canal adequat. Per això cal disposar d’ elements de continguts preestablerts i adaptats a cada situació (tipus, format, longitud, etc). El contingut definitiu es crea segons l’anàlisi de les dades de comportament i intenció de l’usuari.

Per descomptat estem parlant d’un treball de fons que requereix temps , metodologia i un cert pressupost . Confiar en experts és recomanable per assegurar una correcta implementació de les eines (programa, chatbot…)

A B2B, Marketo de Adobe és un bon exemple d’una eina d’automatització. Per als que volen aprofundir, aquest és lenllaç .

Tot allò exposat em porta a aquesta conclusió : sembla una paradoxa , però l’ automatització és sinònim d’humanització de la relació entre l’empresa i el consumidor.

Opineu el mateix?