Màrqueting Digital
  • Sara Parrón
  • No hi ha comentaris

Taxa de conversió: ¿ Què és i per què és important en Màrqueting Digital?
Taxa de conversió: ¿ Què és i per què és important en Màrqueting Digital? 1200 800 Sara Parrón

La taxa de conversió és una mètrica clau en el màrqueting digital que permet mesurar lèxit duna campanya en termes dobjectius específics. En aquest article, descobriràs què és la taxa de conversió, com es calcula i per què és important per al teu negoci.

Què és la taxa de conversió?

La taxa de conversió és una mètrica fonamental al món del màrqueting digital. Es tracta d’un indicador que mesura el percentatge de visitants d’un lloc web que completen una acció desitjada , com ara fer una compra, subscriure’s a una llista de correu electrònic, omplir un formulari o descarregar un fitxer. En termes simples, parlem del percentatge de visitants que es converteixen en clients potencials o vendes reals.

Conèixer la taxa de conversió és essencial per a lèxit de qualsevol campanya de màrqueting digital. En saber quantes persones estan convertint en el lloc web, es poden prendre decisions informades sobre com millorar lexperiència de lusuari, el contingut del lloc i les estratègies de màrqueting per augmentar la conversió i generar més ingressos.

Com es calcula la taxa de conversió?

Per calcular aquesta mètrica, hem de dividir el nombre total de visitants que van completar lacció desitjada pel nombre total de visitants que van arribar al lloc web.

Per exemple, si un lloc web va rebre 1.000 visites en un mes i 50 d’aquestes visites van completar una compra, aleshores la taxa de conversió seria del 5% (50/1,000).

Per què és important en Màrqueting Digital?

La taxa de conversió és una mètrica important en el màrqueting digital perquè ens ajuda a entendre l’èxit de les nostres campanyes .

Si la taxa de conversió és alta , llavors podem identificar les tàctiques de màrqueting que estan funcionant i duplicar-les per maximitzar els resultats.

Factors que influeixen en la taxa de conversió

La taxa de conversió es pot veure afectada per una varietat de factors, com ara el disseny del lloc web, la qualitat del contingut, la velocitat de càrrega, la facilitat de navegació, l’oferta del producte o servei, la segmentació de l’audiència i l’eficàcia de la crida a l’acció (CTA).

És important fer proves i anàlisis de cadascun d’aquests factors per determinar quins canvis poden ajudar a millorar aquesta mètrica.

Com millorar la taxa de conversió

Millorar aquests resultats és un objectiu clau en qualsevol estratègia de màrqueting digital.

  1. Optimitza el teu lloc web: Un lloc web ben dissenyat i fàcil de navegar pot fer una gran diferència a la taxa de conversió. Assegureu-vos que el vostre lloc web sigui fàcil d’utilitzar i estigui optimitzat per a dispositius mòbils.
  2. Ofereix contingut rellevant: Assegureu-vos que el vostre contingut estigui dirigit al vostre públic objectiu i sigui rellevant per a ells. Això pot incloure contingut educatiu, informatiu o entretingut que els proporcioni valor.
  3. Millora les teves crides a l’acció: Les teves crides a l’acció (CTA) han de ser clares i directes, i han d’estar ubicades en llocs estratègics al teu lloc web. Utilitza un llenguatge clar i convincent per persuadir els visitants a prendre l’acció que desitges.
  4. Proveu diferents dissenys i elements al vostre lloc web: Realitzeu proves A/B per determinar quins elements de disseny funcionen millor per al vostre públic objectiu. Proveu diferents colors, fonts, ubicacions de CTA, imatges i contingut per veure què funciona millor.
  5. Redueix la fricció: Facilita el procés de conversió eliminant obstacles que puguin fer que els visitants abandonin el teu lloc web. Assegureu-vos que el procés de compra sigui fàcil i clar, amb pocs passos i poca informació requerida.

En seguir aquests consells i monitoritzar de prop les teves mètriques, podràs millorar significativament la teva taxa de conversió i aconseguir més resultats en la teva estratègia de màrqueting digital .
  • Sara Parrón
  • No hi ha comentaris

Què és el CAC i com calcular-ho per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital
Què és el CAC i com calcular-ho per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital 1200 800 Sara Parrón

Al món del màrqueting digital, el CAC (Customer Adquisition Cost) és un terme molt important. Es tracta d’una mètrica que indica quant costa adquirir un nou client , cosa que és essencial per avaluar el rendiment de l’estratègia de màrqueting i millorar-la.

En aquest article, explorarem detalladament què és el CAC, per què és important i com calcular-lo per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital.

Què és el CAC?

El CAC ( Customer Acquisition Cost ) és un terme utilitzat en l’àmbit del màrqueting digital que fa referència al cost que cal invertir per adquirir un nou client. En altres paraules, és el que una empresa ha de pagar per aconseguir que un client faci una compra o contracti un servei.

El CAC és una mètrica important en l‟anàlisi del rendiment d‟una campanya de màrqueting digital, ja que permet a les empreses determinar la despesa d‟adquirir cada client i, en conseqüència, mesurar la rendibilitat dels seus esforços de màrqueting. A més, també permet identificar les estratègies de màrqueting que estan generant un retorn d’inversió més gran i les que necessiten ser optimitzades o eliminades.

Customer Acquisition Cost (CAC) |

Consulta el nostre glossari de màrqueting digital al nostre canal de YouTube.

Per què és important el CAC?

Tal com hem detallat, el CAC és important en el màrqueting digital perquè és una mètrica que t’ajuda a determinar si els teus esforços de màrqueting estan generant prou retorn d’inversió ( ROI ).

Si el teu CAC és massa alt, vol dir que estàs gastant massa diners en adquirir clients i pot ser que no estiguis obtenint prou beneficis. Daltra banda, si el teu CAC és baix, significa que estàs gastant menys diners per adquirir clients i els teus esforços de màrqueting són més efectius. Per tant, conèixer el teu CAC t’ajuda a avaluar el rendiment de les campanyes de màrqueting i prendre decisions informades per millorar-les.

Com calcular el CAC?

El CAC es calcula dividint el total de les despeses en màrqueting i vendes pel nombre de nous clients adquirits en un període determinat. Els costos de màrqueting i vendes inclouen totes les despeses relacionades amb l’adquisició de clients, com ara publicitat, esdeveniments, salaris dels venedors, entre d’altres.

El càlcul del CAC és essencial per conèixer el cost real d’adquirir nous clients i poder ajustar la teva estratègia de màrqueting per millorar-la.

com-calcular-CAC

Com optimitzar la teva estratègia de Màrqueting Digital amb el CAC

Per optimitzar la teva estratègia de màrqueting digital amb el CAC, és important analitzar els resultats de les campanyes de màrqueting i avaluar si els teus esforços de màrqueting estan generant suficient ROI. Per disminuir el cost del teu CAC, has de buscar maneres de reduir els teus costos d’adquisició, per exemple, enfocant-te en canals de màrqueting més efectius o millorant el targeting de les campanyes publicitàries.

En resum, el CAC és una mètrica important en el màrqueting digital que et permetrà avaluar el rendiment de les campanyes de màrqueting i millorar-les per obtenir millors resultats.

Vols començar a optimitzar el CAC a la teva estratègia de Màrqueting Digital? Contacta’ns i els nostres experts t’orientaran!
  • Sara Parrón
  • No hi ha comentaris

Q-Commerce: la nova era del comerç electrònic
Q-Commerce: la nova era del comerç electrònic 1200 800 Sara Parrón

No és cap novetat que el comerç electrònic ha revolucionat la manera com les empreses venen els seus productes i serveis en línia. Però és una àrea que segueix en constant evolució. Ara, amb el sorgiment del Q-Commerce , estem veient una nova era del comerç electrònic.

Però, què és exactament el Q-Commerce i com està canviant el panorama del comerç electrònic? T’ho expliquem tot en aquesta entrada.

Què és el Q-Commerce?

El “q-Commerce" és un terme que s’utilitza per referir-se al " quantum commerce " o comerç quàntic. Es tracta d’una nova àrea de recerca que utilitza els principis de la física quàntica per desenvolupar noves tecnologies de comerç electrònic i millorar la seguretat i la privadesa de les transaccions en línia.

Encara que encara està en les primeres etapes de desenvolupament, el q-Commerce es considera una tecnologia prometedora que podria revolucionar el comerç electrònic i millorar la seguretat de les transaccions en línia .

Es basa principalment en la criptografia quàntica , que utilitza les propietats quàntiques de les partícules per crear claus de xifrat més segures que les utilitzades a la criptografia clàssica. També s’està investigant la possibilitat d’utilitzar la computació quàntica per millorar la velocitat i l’eficiència de les transaccions en línia.

Aquesta forma de comerç electrònic s’enfoca al lliurament de productes i serveis de manera ràpida i eficient, utilitzant la tecnologia per simplificar el procés de compra i entrega. A més, es basa en la recopilació i l’anàlisi de dades per comprendre les necessitats i preferències dels clients i poder oferir-los una experiència de compra personalitzada i adaptada a les seves necessitats.

Com funciona el Q-Commerce?

Perquè el Q-Commerce funcioni, es requereix una combinació de tecnologies avançades , anàlisi de dades i logística eficient . Mitjançant la implementació de tecnologies com el machine learning i l’ anàlisi de dades permet a les empreses comprendre millor el comportament del consumidor i poder oferir experiències de compra personalitzades. Les empreses utilitzen les dades recopilades per comprendre les necessitats i preferències dels clients i oferir-los productes i serveis rellevants.

A més, com comentàvem anteriorment, s’enfoca al lliurament ràpid i eficient de productes, utilitzant tecnologies com drones i robots per simplificar el procés de lliurament. És a dir, una logística eficient. Les empreses han de tenir un sistema de gestió d’inventari efectiu i una cadena de subministrament optimitzada per poder oferir una entrega ràpida i eficient. Això requereix una estreta col·laboració entre els proveïdors i els detallistes, així com la capacitat de fer lliuraments en temps real.

Com està canviant el panorama del comerç electrònic?

El Q-Commerce està canviant el panorama del comerç electrònic en enfocar-se en el lliurament ràpid i eficient de productes i serveis, cosa que està portant a una major satisfacció del client ia un augment de les vendes en línia .

A més, la personalització i adaptació de lexperiència de compra per a cada client ha portat a una major fidelització dels clients i un augment en la lleialtat a la marca.

Com implementar el Q-Commerce al teu projecte?

Si estàs interessat en implementar el Q-commerce a la teva empresa, aquí hi ha alguns passos que pots seguir:

  1. Identifica els teus clients i les seves necessitats: Conèixer el teu públic objectiu és essencial per oferir productes o serveis de qualitat. Fes una investigació per descobrir el que els importa als teus clients, quins problemes s’enfronten i com la teva empresa els pot ajudar.
  2. Establiu estàndards de qualitat: Per assegurar-vos que esteu oferint productes o serveis de qualitat, establiu estàndards clars per a tot el que feu. Estableix polítiques de devolucions i garanties per als clients, i treballa per assegurar-te que cada producte o servei que ofereixes compleix els estàndards que has establert.
  3. Capacita els teus empleats: La qualitat no només es tracta dels productes o serveis que ofereixes, sinó també de la manera com interactues amb els teus clients. Capacita els teus empleats perquè siguin amables, atents i servicials amb els clients, i perquè puguin respondre preguntes i resoldre problemes de manera efectiva.
  4. Aprofita la tecnologia: La tecnologia pot ser una gran ajuda al Q-commerce. Fes servir eines com l’anàlisi de dades i el seguiment del comportament del client per comprendre millor les necessitats dels teus clients i oferir solucions personalitzades.
  5. Mesura i millora contínuament: Mesura l’èxit dels teus esforços de Q-commerce i fes ajustaments en conseqüència. Demana feedback als clients i realitza enquestes per avaluar-ne la satisfacció. Fes servir aquesta informació per millorar els teus productes o serveis i la manera com interactues amb els teus clients.

En implementar el Q-commerce a la teva empresa, estaràs centrant els teus esforços en la qualitat i la satisfacció del client. Amb el temps, això et pot ajudar a crear una base de clients lleials ia augmentar les vendes.

Ja ho veus, estem davant la nova era del comerç electrònic. Aquest nou panorama requereix lenfocament en el lliurament ràpid i eficient de productes i serveis, així com en la personalització i adaptació de lexperiència de compra. Adoptar aquesta tecnologia i adaptar-te a les necessitats i preferències dels clients et permetrà tenir un avantatge competitiu al mercat en línia i augmentar la teva base de clients i les seves vendes.

A EMD t’ajudem a treballar a la teva estratègia de màrqueting digital, adaptant-nos als canvis i necessitats actuals. Què esperes per impulsar el teu negoci? Contacta’ns!

  • Sara Parrón
  • No hi ha comentaris

Què és el Màrqueting Below The Line i com pot ajudar la teva estratègia de Màrqueting Digital
Què és el Màrqueting Below The Line i com pot ajudar la teva estratègia de Màrqueting Digital 1200 800 Sara Parrón

Al món del màrqueting, hi ha diferents tècniques i estratègies que es poden utilitzar per promocionar productes i serveis d’una empresa. Una d’aquestes tècniques és el Màrqueting Below The Line o BTL .

En aquest article t’expliquem tot el que necessites saber sobre aquesta tècnica i com et pot ajudar a assolir els teus objectius de negoci.

Què és el Màrqueting Below The Line?

El Màrqueting Below The Line (BTL) és una tècnica de màrqueting que s’enfoca en la promoció i la publicitat en mitjans no convencionals, com promocions al punt de venda, esdeveniments, patrocinis, màrqueting directe, correu directe, telemàrqueting, entre d’altres.

L’objectiu del BTL és generar una resposta directa i mesurable dels consumidors , utilitzant tècniques de comunicació més personalitzades i enfocades en grups específics de consumidors.

Per tant, entre els avantatges d’aquesta tècnica hi ha la possibilitat d’arribar a públics més específics i personalitzats, la capacitat de mesurar amb més precisió l’impacte de les estratègies de màrqueting, la flexibilitat per adaptar-se a les necessitats i les característiques de cada mercat i la possibilitat de crear experiències de marca més properes i memorables per als consumidors.

Diferències entre Màrqueting Below The Line i Màrqueting Above The Line

El Màrqueting Above The Line (ATL) i el Màrqueting Below The Line (BTL) són dos enfocaments diferents utilitzats per les empreses per promocionar els seus productes o serveis. Tots dos enfocaments són importants i complementaris, però es diferencien en diversos aspectes.

La principal diferència entre el BTL i l’ATL és la manera com es comuniquen els missatges publicitaris. El Màrqueting Above The Line (ATL) és una forma de publicitat massiva que utilitza mitjans tradicionals de comunicació per arribar a un públic ampli. Els mitjans ATL inclouen televisió, ràdio, diaris i revistes. Aquest enfocament és útil per crear consciència de marca i augmentar la visibilitat, però no és gaire efectiu per arribar a un públic específic o dirigit.

A més, pel que fa als costos, el màrqueting ATL sol ser més car, ja que es requereix una gran inversió per arribar a una audiència àmplia. D’altra banda, el màrqueting BTL sol ser més econòmic i efectiu per arribar a un públic específic.

Exemples de Màrqueting Below The Line

El BTL inclou una àmplia varietat de tècniques de promoció i publicitat, aquí et deixem alguns exemples :

  • Promocions al punt de venda: Descomptes, ofertes, regals, mostres gratis, paquets de productes, etc.
  • Esdeveniments: Degustacions, exhibicions, fires, concursos, esdeveniments esportius i culturals, etc.
  • Màrqueting directe: Correu directe, telemàrqueting, email màrqueting, missatges de text, etc.
  • Publicitat al lloc de venda: Cartells, fulletons, publicitat al punt de venda, etc.
  • Marxandatge: Articles promocionals, com samarretes, gorres, tasses, bolígrafs, etc.
  • Màrqueting de guerrilla: Accions creatives i inesperades per cridar l’atenció dels consumidors, com ara flashmobs, grafits, accions de carrer, etc.
  • Màrqueting d’influència: Col·laboració amb influencers o persones influents a les xarxes socials per promocionar productes o serveis.
  • Màrqueting d’experiència: Crear una experiència única i memorable per al consumidor, com esdeveniments exclusius, degustacions, concerts, etc.
  • Màrqueting de fidelització: Programes de lleialtat, descomptes per a clients freqüents, premis per referir amics, etc.

¿ Com pot ajudar el BTL a la teva estratègia de Màrqueting Digital ?

El Marketing Below The Line pot ser una eina molt efectiva per complementar lestratègia de Màrqueting Digital duna empresa. Mentre que el Màrqueting Digital s’enfoca principalment a atraure els consumidors a través de canals en línia, el Màrqueting Below The Line s’enfoca a assolir els consumidors de manera més directa i personalitzada.

Això vol dir que, en combinar ambdues tècniques, es pot crear una estratègia de màrqueting completa i ben balancejada que s’adapti a les necessitats i preferències dels consumidors. A més, el Màrqueting Below The Line pot ajudar les empreses a crear una relació més propera amb els seus consumidors, la qual cosa al seu torn pot generar més lleialtat i retenció de clients.

En resum, en incorporar aquestes tècniques a la teva estratègia de Màrqueting Digital, les empreses poden aconseguir un major impacte i una major connexió amb els seus consumidors, la qual cosa es tradueix en una millor conversió de vendes i un major èxit al mercat.

Consells per implementar una estratègia de Màrqueting Below The Line

Implementar una estratègia de Màrqueting Below The Line pot ser una manera excel·lent d’assolir els consumidors de manera més directa i personalitzada. Et deixem alguns consells per ajudar-te a crear una estratègia efectiva:

  1. Defineix clarament els teus objectius: Abans de començar a implementar qualsevol tècnica de Màrqueting, és important que defineixis clarament els teus objectius. Què vols aconseguir amb la teva campanya? Vols augmentar les vendes, generar més consciència de marca, fidelitzar clients? En definir els teus objectius amb claredat, podràs dissenyar una estratègia efectiva i mesurar el teu èxit.
  2. Coneix el teu públic: És important que coneguis bé el teu públic objectiu. Quines són les vostres necessitats, interessos i preferències? Com es comporten i quins són els hàbits de compra? En conèixer bé el teu públic, podràs dissenyar una estratègia que s’adapti a les necessitats i que els resulti atractiva. Al nostre blog t’expliquem com definir el teu buyer persona .
  3. Sigues creatiu: Un dels avantatges del Màrqueting Below The Line és que et permet ser més creatiu en la manera com et comuniques amb els teus consumidors. Pensa en idees innovadores i creatives que cridin la seva atenció i els involucrin a la teva campanya.
  4. Personalitza el teu missatge: Un dels principals avantatges del Màrqueting Below The Line és que et permet comunicar-te de manera més personalitzada amb els teus consumidors. Utilitza aquesta oportunitat per personalitzar el teu missatge i fer-lo més rellevant per a ells.
  5. Mesura el teu èxit: En implementar una estratègia de Màrqueting Below The Line, és important fer-ne un seguiment i mesurar si funciona per poder ajustar aquesta estratègia en el futur Pots utilitzar mètriques com les vendes, el nombre de participants als teus esdeveniments, la taxa de resposta a les teves promocions, etc.

Seguint aquests consells, podràs dissenyar una estratègia efectiva que et permeti connectar-te de manera més personalitzada amb els consumidors i assolir els teus objectius de negoci.

En conclusió, el Marketing Below the Line és una estratègia de màrqueting molt efectiva per arribar a un públic objectiu específic i generar una resposta directa i efectiva en termes de vendes i fidelització de clients. Si s’utilitza de manera adequada i s’adapta a les necessitats i les característiques de cada mercat, pot ser una eina molt poderosa per promocionar productes i serveis d’una empresa.

¿ T’animaries a provar-ho? Si tens dubtes, pots escriure’ns en comentaris o contactar amb nosaltres.

  • Sara Parrón
  • No hi ha comentaris

Què és el Clickthrough Rate (CTR)
Què és el Clickthrough Rate (CTR) 1200 800 Sara Parrón

El Clickthrough Rate (CTR) és una mètrica fonamental al món del màrqueting digital. El CTR mesura la quantitat de vegades que un usuari fa clic en un enllaç en relació amb el nombre total d’impressions que ha tingut aquest enllaç. Aquesta mètrica s’utilitza per avaluar l’efectivitat d’una campanya publicitària o qualsevol tipus de contingut que tingui com a objectiu aconseguir clics.

Clickthrough Rate (CTR) | Glossari de Màrqueting i Estratègia Digital | EMD

Com es calcula el CTR

El CTR es calcula dividint el nombre total de clics en un enllaç entre el nombre de vegades que aquest enllaç ha estat mostrat , multiplicant per 100 per obtenir un percentatge. Per exemple, si un anunci s’ha mostrat 1.000 vegades i ha rebut 100 clics, el CTR seria del 10%.

Per què és important el CTR

Hi ha moltes mètriques que podem analitzar, però n’hi ha 3 que podríem destacar per la seva importància i les dades que ens permeten saber, i entre les quals el CTR cobra una gran importància:

  • Impressions : El nombre de vegades que es veuen les publicacions i els resultats.
  • CTR : Quantes vegades hi fan clic
  • Conversions : Aquelles accions que volem aconseguir que faci l’usuari. En una botiga en línia poden ser vendes, però també formularis enviats, etc.

A més, el CTR és important perquè indica què tan efectiu és un anunci o un contingut per atraure latenció i linterès del públic objectiu. D’aquesta manera, si el CTR és baix, significa que el contingut no està generant prou interès o que el públic objectiu no s’ha assolit correctament. Si és alt, significa que el contingut és rellevant i útil per al públic i que s’estan obtenint resultats positius.

Com millorar el CTR

Hi ha diverses estratègies per millorar el CTR. Una és assegurar-se que, com hem comentat anteriorment, el contingut sigui rellevant i útil per al públic objectiu. També és important utilitzar CTAs ( call to action ) clars i efectius. Les imatges i els vídeos també poden ser efectius per millorar aquesta mètrica, ja que sovint són més atractius que el text.

Pots millorar el CTR treballant també alguns aspectes del posicionament orgànic, que veurem a continuació.

CTR al posicionament orgànic

El CTR també és important en el posicionament orgànic a cercadors com Google. Google lutilitza com un senyal de rellevància i qualitat dun lloc web. Si un lloc web té un CTR alt en els resultats de cerca, és més probable que Google ho consideri rellevant i el posicioni en una posició privilegiada.

A més a més, en termes de posicionament, això no depèn d’un sol factor. Millorant la URL, el títol, la metadescripció… Ens ajudarà a aconseguir millors posicions i, per tant, obtenir un nombre més gran de clicks.

CTR en publicitat digital

En el context de la publicitat digital, el CTR és una mètrica especialment important. Les plataformes publicitàries utilitzen el CTR per determinar la rellevància d’un anunci i, per tant, la posició que heu de tenir a la pàgina de resultats. Un anunci amb un CTR alt té més possibilitats d’aparèixer en una posició privilegiada que un que tingui un indicador baix.

En resum, el CTR és una mètrica fonamental en el màrqueting digital que mesura l’efectivitat d’un contingut o un anunci per atraure l’atenció i l’interès del públic objectiu. És important per a la publicitat digital i per al posicionament orgànic a cercadors com Google. Millorar aquest percentatge requereix crear contingut rellevant i útil per al públic objectiu i utilitzar crides a l’acció clares i efectives. En definitiva, el CTR és una eina essencial per avaluar lèxit de qualsevol campanya de màrqueting digital.

Si vols conèixer més termes interessants que et poden ajudar en la teva estratègia de màrqueting digital , et recordem que al nostre blog pots trobar el glossari de termes d’estratègia i màrqueting digital , que et servirà com a font de consulta on donar llum als teus dubtes a l’hora de saber com anomenar correctament una acció concreta, una mètrica o una tècnica del màrqueting i l’estratègia digital.
  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Defineix el teu buyer persona per crear una estratègia de màrqueting inbound
Defineix el teu buyer persona per crear una estratègia de màrqueting inbound 850 567 Eric Onidi

Per atraure persones realment interessades en els productes i serveis que ofereix la teva empresa, dissenyar una bona estratègia de màrqueting inbound és la solució ideal. Aconseguiràs cridar l’atenció de clients potencials que coincideixen amb el target a què es dirigeix ​​el teu negoci, per tant serà molt més ràpid, senzill i rendible convertir-los en clients recurrents.

Per poder desenvolupar una estratègia inbound de manera reeixida, és indispensable que defineixis de forma precisa quina és la teva persona , la qual cosa et facilitarà la presa de totes les decisions i accions a implementar.

Què és el buyer persona

En màrqueting digital, s’anomena buyer persona al client ideal de la teva empresa , és a dir, la definició del perfil de client al qual dirigir les estratègies i accions de màrqueting digital per aconseguir incrementar les vendes i la captació de leads qualificats com a principals objectius.

Definir de forma precisa el teu buyer persona és un procés clau per a la teva empresa, perquè t’ajudarà a definir millor els productes i serveis , a prendre les decisions de màrqueting digital i publicitat, i fins i tot a l’hora de desenvolupar el millor contingut .

És important comentar que pots definir diferents tipus de buyer persona al teu negoci, fins i tot per al mateix producte, o servei, pots tenir diferents clients ideals als quals dirigir estratègies diferents de captació i conversió.

Per què és important definir de manera precisa el teu buyer persona

Definir el teu buyer persona és molt important perquè puguis fer arribar un missatge correcte a persones interessades, que faciliti el procés de convertir-los en clients de la teva empresa.

Vegem els motius principals pels quals has de prioritzar la definició de la buyer persona per al teu negoci.

Major coneixement del client

En definir de manera fictícia el prototip de client ideal, podràs entendre millor quines són les seves necessitats, preocupacions i expectatives reals .

Garantir l’èxit de les estratègies de màrqueting digital

Un dels beneficis més interessants de comptar amb una bona definició de buyer persona és que aconseguiràs millors resultats en les teves estratègies de captació, conversió i branding .

El coneixement del teu client ideal et permetrà seleccionar i dissenyar les millors estratègies per captar la seva atenció i aconseguir que gaudeixin de la millor experiència en el seu customer journey , és a dir, en totes les fases del procés de compra.

Millorar la creació de contingut

En una bona estratègia d’ inbound màrqueting , el contingut és un dels elements més importants. Si coneixes bé el teu buyer persona, et serà més senzill desenvolupar contingut que serà de valor per a ells , per la qual cosa atrauràs més persones que estiguin interessades en allò que la teva empresa els ofereixi.

Optimitzar recursos

Si comptes amb una definició precisa del teu client ideal, estalviaràs molts costos perquè prendràs les millors decisions en molts aspectes , com l’elecció dels mitjans de comunicació adequats, abandonaràs pràctiques o tècniques poc eficients i trauràs més partit dels recursos econòmics disponibles per a publicitat i promoció.

Altres beneficis

Vegem altres avantatges de comptar amb una bona definició de la buyer persona de la teva empresa:

  • Seleccionar quins espais publicitaris són més rendibles per invertir-hi.
  • Aconseguir una millor relació entre la teva força de vendes i els clients.
  • Millorar la fidelitat dels clients.
  • Aconseguir més recomanacions i millors valoracions.
  • Optimitzar el procés de compra.

Com definir la buyer persona de la teva empresa

Per definir de manera precisa quina és la teva persona de buyer, has d’anar un pas més enllà d’una classificació basada en criteris geogràfics, demogràfics, socioculturals…

Per crear la representació fictícia del teu client ideal, t’has de basar en informació real sobre el seu comportament, objectius, expectatives, reptes i preocupacions, cosa que et permetrà disposar d’un perfil més precís (conèixer realment quines són les seves necessitats per poder oferir productes, serveis i contingut que les satisfacin). Per definir de forma precisa el teu buyer persona , has de seguir una sèrie de passos:

  1. Conèixer quina informació necessites sobre el teu client ideal , com les dades demogràfiques, la situació personal i laboral, quines són les metes i els objectius, a quins problemes s’enfronta, quin és el comportament de compra, etc.
  2. Realitzar un estudi de mercat que permeti recopilar tota la informació sobre les seves necessitats , utilitzant tots els canals disponibles, tant els digitals (xarxes socials, pàgines web, eines d’analítica de dades…) com els tradicionals (informació de comercials, enquestes, dades estadístiques…).
  3. Analitzar tota la informació per poder crear un perfil adequat del client ideal.
  4. Compartir la definició amb la resta d’àrees de l’empresa per millorar el servei d’atenció al client, el desenvolupament de productes i serveis i les accions de venda.

Què és el customer journey i per què ho has d’optimitzar

El customer o buyer journey ( viatge del client ) fa referència a totes les fases per les quals passa un lead o contacte fins a convertir-se en client de la teva empresa, des de la primera presa de contacte, passant per la decisió de compra, fins al servei postvenda.

Si defineixes de forma precisa el teu buyer persona, podràs optimitzar el viatge del client, aconseguint així que un major percentatge de leads o contactes acabin convertint-se en clients del teu negoci.

Per poder optimitzar el buyer journey de la teva empresa, és molt important alinear la feina i els objectius del teu equip de vendes, departament de màrqueting digital i servei d’atenció al client, a més d’involucrar també altres àrees de la teva empresa (com l’àrea financera o la logística i el transport). El treball col·laboratiu, perseguint el mateix objectiu de satisfer el client, us permetrà oferir-vos la millor experiència d’usuari en totes les fases del procés de compra.

Per tenir èxit a la teva estratègia digital d’ inbound marketing, has de prioritzar la definició del teu client ideal o buyer persona . Conèixer perfectament a qui vols oferir els teus productes o serveis et permetrà prendre les millors decisions i optimitzar el customer journey per incrementar les vendes i la base de dades de clients del teu negoci.
  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Què és el messy middle en màrqueting
Què és el messy middle en màrqueting 850 565 Eric Onidi

Els consumidors poden veure alterades les intencions originals de compra durant l’itinerari que transcorre entre el propòsit inicial i la decisió final. Analitzarem què és el messy middle , com afecta aquest fenomen a l’embut de màrqueting i com posar-hi solució.

Què és el messy middle

Actualment, les persones tenim molt fàcil accedir a Internet, i la xarxa s’ha convertit en el nostre principal vehicle de consulta . El més normal és que la ingent quantitat d’informació a què es pot accedir en línia n’hi ha prou perquè trobem la resposta que estem buscant en uns pocs minuts.

Tot i això, quan l’internauta navega per assessorar-se sobre alguna cosa que vol comprar, no sempre passa així. El comprador se sol veure condicionat per la sobreinformació que rep, donant-se un desenllaç molt diferent del que va constituir la cerca original.

La traducció més precisa i estesa d’aquest terme és “ marany de presa de decisions ”. En màrqueting, fa referència a tot el que passa per la ment del consumidor durant el customer journey , és a dir, el procés en què madura la seva decisió de compra, des del principi fins al final.

El terme es va popularitzar gràcies a l’anàlisi que van fer Alistair Rennie i Jonny Proheroe, empleades de Google, sobre les decisions de compra. A Think with Google podem trobar un interessant estudi que ens parla de les variables que influeixen en la conducta teòricament racional del consumidor, i que indueixen una conducta marcada per emocions puntuals .

Però per què això condiciona tant les estratègies de generació de demanda?

Un exemple de messy middle

Suposem que un internauta, en qualitat de potencial comprador, comença la vostra navegació buscant informació sobre les millors botes per practicar senderisme. Aquest internauta trobarà ofertes de diversos venedors entre els resultats de cerca. En navegar entre les diferents pàgines web comparant diferents models, trobareu articles i promocions que no tenien res a veure amb la seva intenció de compra inicial .

Finalment, podria passar que no s’acabi comprant res, o que s’emporti una motxilla a un preu molt atractiu o un joc de cantimplores, perquè els hagi vist en un altre lloc web diferent mentre navegava.

Què és el que ha passat aquí? El nostre internauta senderista s’ha vist embolicat en un embolic. Aquest embolic ha causat que la seva adquisició final no s’ajusti a la intenció que el va portar a emprendre la cerca. Sigui com sigui, el resultat ha estat que no s’han comprat les botes.

I ara ve el més interessant: quan els venedors de botes per a senderisme analitzin el trànsit dirigit a la seva web, estaran preguntant-se per què les visites no han esdevingut leads (oportunitats de negoci). Perquè les raons no han estat ni el preu, ni la competència, ni la baixa qualitat dels seus productes.

El messy middle al teu funnel de vendes

El funnel de vendes (també anomenat embut de vendes o embut de màrqueting) és un sistema la missió del qual és crear leads. L’itinerari parteix des d’atreure un client desconegut, fer-lo passar per un procés de maduració en qualitat de client potencial, i acabar convertint-lo en un comprador real. És comprador també haurà de ser retingut mitjançant l’ engagement (compromís) adequat.

El que caracteritza el funnel és la linealitat de les etapes. El customer journey es construeix sempre seguint la mateixa seqüència de passos, encara que el temps i el cost de cada etapa no siguin els mateixos per a cada client.

El problema ve quan el client canvia la intenció inicial en el camí. Analitzant l’exemple del customer journey de l’internauta amant del senderisme, veiem que el funnel es desvirtua . Tots els funnel comencen amb un argument que serveix per captar latenció del client potencial, i es dóna per fet que lacompanyarà durant tot el seu cicle de vida.

Com solucionar el messy middle

La idea passa per contemplar totes les possibles opcions de compra que s’esqueixin de la seva navegació mitjançant el crosselling , la venda creuada de productes relacionats.

A l’exemple del senderista, si la motxilla o les cantimplores les acaba adquirint al mateix lloc web que ven les botes, s’haurà produït la conversió. Encara que no hagi estat per l’argument de cerca inicial. D’aquesta manera, tot queda a casa .

L’altra opció és redirigir al lead al seu propòsit inicial. Es fa servir les mateixes “armes" que podrien desvirtuar la seva recerca.

Com hem vist, el messy middle és un fenomen intrínsec a la psicologia humana. Si bé no és possible evitar-ho, sí que es pot reorientar l’estratègia en el cicle de vida del client per reconduir-lo i no perdre’l pel camí.

Si vols saber més sobre aquest terme de màrqueting, contacta’ns : estarem encantats d’ajudar-te.
  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Curs en línia de màrqueting digital els 16 i 17 de febrer 2022
Curs en línia de màrqueting digital els 16 i 17 de febrer 2022 1294 648 Eric Onidi

Curs de Màrqueting Digital: “Com definir i implementar una estratègia de màrqueting digital”

Objectiu: Aprendre què és una estratègia de Màrqueting Digital, com definir-la, sobre què es basa, les eines a utilitzar i com implementar-la.

Metodologia del curs: Teoria i pràctica.

Dirigit a: Directors d’empresa, directors de màrqueting, comercial, exportació, producte, finances, responsables de màrqueting i comunicació, en definitiva, a tothom qui vulgui saber amb precisió com es defineix una estratègia de Màrqueting Digital.

Dates: 16 de febrer i 17 de febrer 2022

Horaris: 16:30h – 18:30h (2 sessions de 2h cadascuna) | Online (Microsoft Teams)

Cost Socis Secartys: 50€ + IVA | Cost no socis: 100€ + IVA

Descripció del curs

Definir una estratègia de màrqueting digital és per a molts enfrontar-se a allò desconegut: Per on començar? Com cal procedir? Quines eines fer servir? Quants recursos invertir i quin és el retorn? Etc.

Treure partit al món en línia és tenir una estratègia digital basada en objectius clars, mesurables, assolibles i alineats amb els objectius globals de l’empresa. Una estratègia que defineix la proposta de valor i el posicionament de la teva empresa en línia, així com la seva actuació als canals de màrqueting rellevants, amb un pla d’accions concret i un pressupost associat.

En aquesta formació tindrem una visió global i pràctica de com definir i implementar una estratègia de màrqueting digital en 3 fases:

Fase 1. Anàlisi

  • Visió i missió
  • Objectius i prioritats
  • Recursos
  • Aprendre del passat
  • Anàlisi de mercat i competidors
  • Clients objectius (buyer persona)

Fase 2. Estratègia digital

  • Objectius SMART
  • KPIs
  • Proposta de valor en línia
  • Canals digitals

Fase 3. Pla d’acció

  • Accions concretes per canal
  • Calendari d’execució per prioritats/impacte
  • Pla de continguts
  • Seguiment, anàlisi i optimització

Feu clic aquí per inscriure’t
  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Per què és clau tenir una estratègia de màrqueting digital
Per què és clau tenir una estratègia de màrqueting digital 850 566 Eric Onidi

En l’actualitat, la primera opció de pràcticament qualsevol particular o professional a l’hora de fer consultes sobre un servei, assessorar-se per a una compra o simplement aprendre alguna cosa nova, és fer una cerca a Internet. Per això té molt sentit traçar algunes estratègies de màrqueting digital , que ens permetin tenir presència a la xarxa i ser visibles per als nostres clients objectiu.

Raons per les quals tenir una bona estratègia de màrqueting digital

Un públic hiperconnectat

La immensa majoria de les llars espanyoles compta amb connexió a Internet , i cada vegada són més els usuaris que naveguen amb els seus dispositius mòbils.

Aquesta freqüència i intensitat a la connectivitat fa que Internet sigui el vehicle perfecte perquè les empreses atreguin l’atenció dels seus clients potencials. Aparèixer en un mitjà que l’usuari consulta constantment incrementa sensiblement les probabilitats d’èxit a les campanyes de màrqueting.

Una tendència generalitzada

Tenir presència en línia és inevitable i pràcticament imprescindible avui dia: llocs web, perfils en xarxes socials, bloc, publicitat en línia, vídeos… Si un negoci no té identitat digital, serà molt difícil (per no dir impossible) que els usuaris el coneguin.

Aquesta trava pot fer que l’empresa perdi l’oportunitat d’atreure l’atenció del seu públic objectiu , especialment si altres negocis de la competència van per davant en la seva estratègia de màrqueting digital i ja tenen treballada la seva presència en línia.

En aquest sentit, el màrqueting digital és un concepte ampli que és una part molt important de la comunicació de lempresa.

Un aparador equitatiu

Les estratègies de posicionament de màrqueting digital són a l’abast tant de les grans corporacions com dels professionals independents o les petites societats. Això garanteix una igualtat real d’oportunitats perquè les unes i les altres arribin al públic a través d’Internet.

De fet, les empreses amb millor màrqueting digital no són necessàriament les que més milions guanyen ni les que tenen unes accions més ben valorades; una petita SL podria treure molt més partit del màrqueting digital que les multinacionals més poderoses del mercat.

Més resultats amb menys inversió

Un pla de comunicació en línia té un cost molt assumible des dels primers passos; és possible realitzar un pla de màrqueting digital amb un pressupost reduït, i després anar-lo augmentant a mesura que va retornant la inversió.

És cert que, com més gran sigui l’abast desitjat de les comunicacions, més pressupost de màrqueting digital caldrà destinar-hi. Tot i això, sempre manejarem xifres més baixes que les manejades en les accions publicitàries tradicionals.

Un retorn de la inversió precís i transparent

Mesurar el ROI d’aquestes accions és relativament senzill, ja que totes les dades ja estan digitalitzades d’alguna manera o d’una altra. Les pròpies plataformes de màrqueting proporcionen eines estadístiques que mesuren l’impacte de les nostres campanyes .

El retorn de la inversió es calcula amb base a paràmetres fàcilment mesurables, com ara clics, visites o temps de navegació. No hi ha lloc per a les especulacions: totes les dades són fiables i precises (sempre que el “tracking" és a dir, l’obtenció de dades, estigui ben implementat a la web).

Una traçabilitat molt precisa de les conversions

Una gran dificultat que solen trobar-se les estratègies de màrqueting tradicional és no poder guardar un seguiment de les conversions , és a dir, el moment en què algú del públic objectiu passa a ser un lead (oportunitat de negoci), es converteix en un subscriptor (comença a ser fidel a la marca) o un client (adquireix finalment algun producte o servei).

El gran avantatge del màrqueting digital és que tot aquest mapeig es realitza amb una precisió mil·limètrica. El seguiment del cicle de vida de cada oportunitat de negoci aporta una sèrie de dades sobre què va captar l’interès del lead , com se li va prospectar, en quant de temps es va fer la conversió…

Una porta oberta al compromís del client

La idea del màrqueting de relacions gira al voltant de fidelitzar el client amb algun tipus d’experiència que personalitzi la seva relació amb l’empresa i que faci incrementar el seu engagement (compromís) amb la marca.

Una companyia amb presència digital podrà comunicar-se amb els seus seguidors a través dels seus perfils socials i promoure iniciatives perquè aquests hi participin.

Conclusió

L’auge de l’ús d’Internet, amb unes estadístiques que revelen una navegació massiva des dels dispositius mòbils, fa que sigui imprescindible per a pràcticament qualsevol empresa implementar estratègies de màrqueting digital. Gràcies a una inversió escalable, una alta fiabilitat de les estadístiques, un ROI fàcilment mesurable i una traçabilitat precisa del cicle de vida de cada client, la comunicació en línia s’ha estès tan difícil

I per als que han arribat a final d’aquest article, us oferim un enllaç a una presentació sobre " com definir i implementar una estratègia de màrqueting digital “, realitzada per Eric Onidi, en el marc de la jornada de sensibilització de l’oficina " AceleraPyme " de Red.es (organitzada pel cluster " Smartech “, una organització nacional part de l’ecosistema de clúster tecnologies intel·ligents).
  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

La importància de les dades en el màrqueting digital
La importància de les dades en el màrqueting digital 850 480 Eric Onidi

L’anàlisi dels resultats d’una campanya de generació de demanda –o de leads– és clau per determinar-ne l’èxit o el fracàs. Aquesta anàlisi només és possible a través de les mètriques i les dades concretes que les accions hagin deixat darrere seu. Estudiarem per què en màrqueting digital són tan importants les dades , i com es poden aprofitar per fer que les nostres accions tinguin un impacte més gran.

Per què les dades són importants en màrqueting digital

La informació és poder (…i n’hi ha molta)

Actualment, amb la tecnologia present per tot arreu, el rastre digital que deixen els usuaris a Internet és gegantí. Parlem d’una comunitat de més de 4,7 mil milions d’internautes a tot el món , que naveguen una mitjana de més de 6 hores diàries. La quantitat de dades que es poden obtenir d’aquests usuaris podria assolir magnituds que ni tan sols ens cabrien al cap.

Hi ha una disciplina concebuda específicament per gestionar aquests volums d’informació: el big data . Consisteix en una sèrie de mètodes i tecnologies que tenen com a objectiu obtenir i analitzar quantitats ingents de dades , tant estructurades com no estructurades.

I això és precisament el que pot aportar el big data per al màrqueting digital, la recollida i el tractament massiu d’ informació de clients potencials ajuda les empreses a segmentar millor les campanyes, ia avaluar amb precisió els resultats de les seves accions.

Big data i màrqueting digital: estratègies recolzades per les dades

Donada la rellevància que tenen les dades en màrqueting, sembla lògic pensar que, com més dades tinguem, més sabrem sobre el nostre públic objectiu i millor dirigides estaran les nostres accions.

El problema, normalment, sol residir en la dificultat per accedir a aquestes dades, emmagatzemar-les i, sobretot, trobar-hi les relacions. Quan la quantitat de dades és sensiblement gran, és inviable aplicar mètodes tradicionals no automatitzats .

En aquesta disciplina, l’ús del big data comporta recopilar, analitzar i representar grans quantitats de dades digitals per ajudar les empreses a prendre millors decisions de negoci , en concret, pel que fa als responsables de màrqueting .

Big data en inbound marketing

L’ inbound marketing és una metodologia comercial no intrusiva que, fent servir la creació de continguts de qualitat, permet dissenyar una experiència personalitzada d’usuari per captar clients.

Aquestes experiències d’usuari, manifestades en suggeriments de productes rellevants o de continguts molt propers a les àrees d’interès, es poden automatitzar si es coneix per endavant tot el possible del públic objectiu . El big data exerceix aquí un paper essencial per ajudar l’empresa a saber tot el possible dels seus clients potencials.

Com treure partit de les dades en màrqueting digital

Definició dels KPI

Els Key Performance Indicator (KPI, o indicadors clau del rendiment) són les mètriques que utilitzarem per avaluar l’abast d’ una acció o estratègia concreta. Si no ens prenem el nostre temps per definir-les correctament, anirem a cegues en endavant.

Hi ha molts tipus de KPIs : vistes en pàgines, taxa de rebot, CTR, CPA, CPL, CPC, ROAS… (efectivament, si no coneixes les sigles estaràs una mica perdut, però per això hem creat un glossari de termes de màrqueting digital 😊 )

Normalització del format de les dades

Les dades recopilades poden estar en multitud de formats diferents, podent entrar de forma estructurada o no estructurada. Per poder tractar-los posteriorment, és important dedicar una mica de temps i de recursos a homogeneïtzar el format de la informació . Hi ha aplicacions que et permeten afegir dades de diferents fonts i fer-te la tasca més senzilla, però cal reconèixer que encara s’exigeix ​​temps.

Elecció de les dades rellevants

Ningú no discuteix la incidència de les dades sobre el màrqueting digital, però un excés d’informació pot ser més perjudicial que la seva absència. Això no vol dir que s’hagi de prescindir de les dades, sinó filtrar-les i adequar-les a cada propòsit concret . Quan les dades s’hagin recopilat, haurem de discriminar-les en funció d’allò que desitgem mesurar.

Google analytics ofereix tantes dades que l’error seria intentar utilitzar tots. La nostra recomanació és fixar-se únicament en els que ens aporten informació sobre l’objectiu que volem assolir.

Centralització de la informació

Un dels pilars sobre els quals es fonamenta el big data és el de la integració de les fonts de dades en un repositori únic ( data warehouse ). La informació recopilada ha d’allotjar-se en un emmagatzematge comú per evitar les sitges aïllades de dades. És molt important, per exemple, que el departament comercial i el de màrqueting intercanviïn informació.

Visualització homogènia

A més, en última instància, és molt recomanable valdre’s d’un panell de visualització ( dashboard , o quadre de comandament), que permeti als responsables de màrqueting prendre les millors decisions de negoci gràcies a consultes simples i molt visuals.

Hi ha nombroses opcions en aquest camp (programari, apps…) que s’adapten a diferents suports (tablets, mòbil, PC…). Google ofereix l’eina " Datastudio “, que és força potent i integra fàcilment les dades de les altres eines de la marca (Ads, Analytics…)

Conclusió

Qualsevol estratègia de màrqueting digital necessita nodrir-se de dades diverses, tant sobre els clients potencials com de la reactivitat (impacte) que hagin causat altres campanyes semblants amb anterioritat. El resultat d‟un tractament massiu i automatitzat de grans volums de dades possibilita als directors de màrqueting prendre millors decisions de cara a projectes futurs. La importància de les dades a les estratègies de màrqueting digital és avui més que mai una realitat.

  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Impacte de la transformació digital al màrqueting
Impacte de la transformació digital al màrqueting 850 567 Eric Onidi

Les tecnologies que han anat emergint i evolucionant durant els darrers anys han penetrat a les nostres vides fins a transformar eines i tècniques. És així tant a nivell personal com al corporatiu. En aquest darrer, el seu impacte en la transformació digital del màrqueting és potser la millor demostració de com es pot beneficiar la generació de demanda d’aquests nous horitzons.

Què és la transformació digital

Tot avenç tecnològic aconsegueix millorar el rendiment de la disciplina on s’hagi aplicat. Alhora, permet la creació de nous mètodes que ho aprofiten i que evolucionen en paral·lel. Per entendre aquesta afirmació, sense anar més lluny, només cal mirar enrere fins al punt en què els ordinadors van reemplaçar les màquines d’escriure.

Es pot apreciar que un canvi així no es produeix de la nit al dia. Aquesta transformació s’ha d’entendre com una successió d’etapes a l’adopció tecnològica , on es van substituint els procediments antics (associats a la tecnologia anterior) per altres de nous, imbuïts per les novetats tecnològiques.

De fet, és en la transformació digital de l’empresa on s’aprecia més clarament el potencial que amaga aquesta nova filosofia. No es tracta només d’incorporar noves tecnologies, sinó de modificar la cultura global per no tornar als processos antics, apostar per les noves maneres de fer les coses, i extreure el màxim partit a la inversió realitzada en TI.

Optimització dels procediments, reducció dels temps de treball , increment de la productivitat , millora de la competitivitat … Els avantatges de la transformació digital són força palpables encara que, segons un estudi de la consultora BTS , el 84% dels projectes de transformació digital fracassin. Principalment perquè el propi personal hagi torpedinat, conscientment o inconscientment, el procés d’adopció.

Objectius de la transformació digital

Cada procés de transformació digital a l’empresa sempre perseguirà els objectius de:

  • Millorar la productivitat del personal . Els empleats finalitzaran les tasques en menys temps, cosa que implicarà la reducció dels costos estructurals de la companyia.
  • Guanyar en eficiència operativa . Els processos seran més àgils i es completaran amb menys esforç, cosa que redundarà en una capacitat d’absorció de treball més gran i en possibilitats reals d’expansió del negoci.
  • Millorar la qualitat del servei . L’empresa serà capaç d’oferir productes i serveis més complets i precisos, cosa que us permetrà ser més competitiva respecte als seus competidors.
  • Incrementar el potencial humà . Es requeriran nous perfils capaços de manejar les noves tecnologies. Això farà que l’empresa compti amb empleats més qualificats i amb perfils professionals més complets.
  • Protegir les dades de l’empresa . Una custòdia correcta de la informació sensible, així com de les dades dels clients, serà necessària perquè l’organització compleixi la normativa de protecció de dades. De la mateixa manera estarà blindada contra ciberatacs que segrestin aquesta informació.

Com influeix la transformació digital en el màrqueting digital

Arribats a aquest punt, cal plantejar-se en quins aspectes la transformació digital pot millorar les estratègies de generació de demanda. A mesura que empreses i consumidors es valen cada vegada més dInternet per buscar i oferir productes i serveis, lInbound Marketing es postula com el millor conjunt destratègies per aprofitar el trànsit web i generar noves oportunitats de negoci.

  1. Email Màrqueting . La generalització de lús del correu electrònic suposa comptar amb una potent eina per fer arribar informació comercial als clients potencials.
  2. Màrqueting de continguts. Comptar amb un lloc web amb continguts dinterès per al públic objectiu és una estratègia molt efectiva per generar trànsit a la pàgina. Permet que els clients coneixen allò que ofereix la nostra companyia, però igualment els seus valors, recomanacions, processos, saber fer, etc.
  3. Mesurament de l’impacte de les accions Gràcies a les eines de monitorització web, és possible comptar el nombre d’obertures i clics a correus i visites a la web.
  4. Conversió d’oportunitats . Tota estratègia de màrqueting digital va acompanyada d’una part on l’empresa recull les dades dels clients potencials. Per exemple, els que mostren el seu interès activament fent clic a botons CTA ( call to action ), presents a mails i llocs web, per sol·licitar més informació o accedir a continguts addicionals a canvi de facilitar les seves dades de contacte.
  5. Monitorització de l’embut de màrqueting . Actualment, és molt comú utilitzar programes CRM ( Customer Relationship Management ) que permeten mapejar l’estat del cicle de vida de cada client potencial. Així, se centralitza la informació perquè l’equip de vendes i màrqueting coordinin els seus esforços i facilitin l’ engagement del client.

La transformació digital del màrqueting permet que tots els negocis, des dels més humils fins als més grans, aprofitin les capacitats dInternet. Per donar -se a conèixer , recollir dades del seu públic objectiu, i facin un seguiment del cicle de vida dels seus leads fins a convertir-los en clients reals .

  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Glossari de termes de màrqueting i estratègia digital
Glossari de termes de màrqueting i estratègia digital 640 427 Eric Onidi

Et presentem el nostre glossari de termes de màrqueting i estratègia digital . L’entorn digital és ple de noms, abreviacions i anglicismes que, en aquest article dinàmic i que anirà evolucionant, anomenarem i posarem en ordre.

Aquest glossari pretén ser una font de consulta on donar llum als teus dubtes a l’hora de saber com anomenar correctament una acció concreta, una mètrica o una tècnica del màrqueting i l’estratègia digital.

L’última data d’actualització del contingut és el 16 d’octubre del 2022.

Índex de continguts

Organitzarem aquest glossari per blocs que corresponen a cadascuna de les diferents àrees del màrqueting digital . Aquestes àrees són:

Termes Generals en màrqueting i estratègia digital

Abast

Nombre de persones que han vist el nostre missatge, article o vídeo, però que no per això hi han interactuat. Per obtenir un abast més gran es pot pagar, però no garanteix resultats (augment seguidors, conversions…).

CMS Content Management System

Sistema de gestió de continguts. Són interfícies que permeten la gestió dels continguts de les pàgines webs sense necessitat de saber programació, com WordPress , Joomla, Drupal, o els especialitzats en botigues en línia com Magento, Prestashop , etc.

Cookie

Aquest és, sens dubte, un dels termes de màrqueting digital més escoltats i coneguts. És un arxiu de dades que conté tota la informació sobre la visita a una web.

Conversió

Quan lusuari realitza lobjectiu que ens hem proposat. Per exemple, que ompliu el formulari de sol·licitud d’informació per aclarir dubtes o que feu una compra. Una conversió és un objectiu que es pot mesurar.

Engagement

És la capacitat d’una plataforma (bloc, una app, xarxa social…) de crear relacions sòlides i duradores amb els usuaris generant aquest compromís que s’estableix entre la marca i els consumidors. L’engagement consisteix que l’usuari et segueixi, apreciï les teves publicacions (stories, articles, entrades), les comparteix amb els amics, faci comentaris públics, respongui a enquestes, etc. Com més sapiguem sobre l’usuari, millors tàctiques podrem implantar perquè aquesta relació sigui sòlida i duradora.

Keywords

Són les paraules clau que utilitzen els usuaris per fer cerques al cercador de Google. Es tracta dels termes que hem de col·locar al text dels nostres anuncis perquè aquests es mostren quan els usuaris facin la cerca amb aquestes paraules.

  • Keyword semàntic : Aquelles paraules clau long tail que formen una frase.
  • Keyword Long Tail: Aquelles formades per més de 4 paraules clau.
  • Keyword Middle Tail: Aquelles formades entre 2 i 4 paraules clau.
  • Keyword Head Tail: Aquelles molt genèriques, d’una sola o màxima dues paraules, que abasten moltes cerques i necessitats (exemple: Jaguar, que pot significar coses diferents).

Keyword head tail

Dins de les keywords relacionades amb l’activitat d’una empresa, les head tail són aquelles que presenten un volum més gran de cerques mensuals (p.ex: Brand, or generic terms).

Keyword middle tail

Són aquelles keywords l’extensió dels quals oscil·la entre 2 i 4 paraules. Presenten més volum de cerques que les long tail i menys competència que les head (o short) tail.

Keyword long tail

Són les keywords amb més de 4 paraules. Són molt específiques perquè corresponen a una cerca molt precisa. El volum de cerques és reduït, però l’avantatge és que creant un contingut molt “nit" de qualitat que respon a aquesta paraula clau exclusivament, la probabilitat de posicionar-se a la primera pàgina dels resultats de cerca de Google és més elevada. Ajuda a posicionar un negoci com a especialista en una qüestió precisa, i en conseqüència, augmenta la probabilitat d’obtenir un contacte amb el lector interessat en una compra o informació (% de conversió)

Landing Page

Una landing page és la pàgina de destinació on porta un anunci, una newsletter o una publicació, quan els usuaris fan clic. Pot ser la home de la teva web, una secció concreta o una pàgina creada especialment per a la campanya a Google Ads que estigui optimitzada per aconseguir els teus objectius.

LGPD

La LGDP ( Llei general de protecció de dades ) o GDPR (General Data Protection Regulation) o RGPD (Reglament General de Protecció de Dades de la UE) són una sèrie de regulacions adoptades i aprovades per l’Agència Espanyola de Protecció de dades per garantir les transferències internacionals de dades entre Europa i els Estats Units.

Màrqueting

A través de l’anàlisi de com es comporten els mercats, els competidors i els consumidors, i en funció dels valors i els objectius d’una marca, el màrqueting ofereix solucions a les empreses perquè puguin satisfer les necessitats dels seus clients. Amb aquesta finalitat, els brinda recursos online i offline per conèixer-los, atraure’ls, retenir-los i fidelitzar-los.

Màrqueting 2.0

A diferència del màrqueting tradicional, o 1.0 (centrat en el producte), el màrqueting 2.0 posa el focus en la satisfacció del consumidor. Empra estratègies digitals (per exemple xarxes socials) per atendre les necessitats d’interacció que tenen els compradors actius.

Màrqueting 3.0

S’enfoca als valors del consumidor. L’elaboració dels productes i serveis, per tant, ha d’aportar valor a la societat (responsabilitat social empresarial). La relació amb els clients esdevé més estreta i personal gràcies a les xarxes socials o els mails personalitzats per exemple.

Màrqueting below the line

És una tècnica publicitària en què fa ús de pràctiques comunicatives no massives de màrqueting enfocat a segments o nínxols de mercat molt concrets.

Màrqueting en línia

El màrqueting digital o màrqueting en línia és aquell que utilitza Internet per assolir els seus objectius. Tant les seves eines com les seves estratègies són digitals (SEO, SEM, social media, email màrqueting, etc.) per assolir l’omnicanalitat de les marques.

Marketplace

És un lloc web on diversos venedors ofereixen els seus productes perquè siguin venuts en línia. El canal de vendes és, doncs, únic per a un conjunt de comerciants que són independents els uns dels altres. Exemples d’ells serien Amazon i Aliexpress . El venedor paga una comissió al marketplace en cas de venda dun article. De vegades hi ha un cost d’ alta o/i una quota mensual. Els marketplaces constitueixen una alternativa molt interessant per comercialitzar productes sense haver de crear una botiga en línia pròpia i fer campanyes de publicitat, o per a l’ exportació .

Mitjans guanyats

Són aquells canals i accions que es generen com a conseqüència de la nostra gestió als mitjans pagats i mitjans propis. Per exemple, subscripcions a newsletter, mencions a xarxes socials, referències a web o blog…

Mitjans pagats

Mitjans i canals de tercers a través dels quals les marques realitzen una inversió per poder realitzar campanyes de publicitat o assolir els seus objectius, complementant així els mitjans propis o els mitjans guanyats per l’exercici d’aquests.

Mitjans propis

Són aquells canals de la nostra propietat (total o parcial) com la web, bloc, xarxes socials, newsletter… És a dir, són les diferents plataformes per les quals ens podem comunicar i arribar al nostre target.

Marxandatge

Es tracta d’articles publicitaris la finalitat dels quals és donar a conèixer una marca o un producte.

One to one màrqueting

El màrqueting 1 to 1 és una estratègia de màrqueting que aposta decididament per la personalització . En conseqüència, concep el consumidor de manera hipersegmentada i empra accions 100% individualitzades (p. ex: recomanacions personals per correu electrònic o xarxes socials).

Post

En espanyol, publicació. És el terme que utilitzem per anomenar l’acció de crear i pujar contingut en format text o imatge a una xarxa social o en un bloc.

Rich media – Format enriquit

Aquest terme s’usa en el món de la publicitat digital i serveix per descriure els anuncis amb funcions avançades com a vídeo, so o altres elements que generen més atracció i aconsegueixen una major interacció dels usuaris amb el contingut.

ROI – Return on Investment

“Retorn Sobre la Inversió” És una mètrica usada per saber quant l’empresa guanya a través de les seves inversions.

Robot o Bot

És un programari automatitzat normalment basat en intel·ligència artificial que es programa perquè faci una sèrie d’accions. Per exemple, el bot de Google que llegeix les pàgines web o un bot de comentaris automatitzats a les xarxes socials.

Really Simple Syndication (RSS)

Aquest fitxer de text amb codi permet distribuir automàticament continguts per internet. Els mateixos us seran notificats a l’usuari a través d’un agregador de notícies perquè pugui conèixer-los sense necessitat d’entrar al lloc web.

Sitemap

El llistat de pàgines que té una web i que són accessibles per als cercadors És la manera que tenim d’indicar-li a un cercador que hi ha en una web i quina estructura de pàgines té.

Sessió

El període de temps durant el qual lusuari interactua amb el lloc web. Cal destacar que, passats 30 minuts d’inactivitat, qualsevol pàgina visualitzada per aquest usuari serà considerada una nova sessió.

Streaming

Tecnologia que permet veure i sentir continguts que es transmeten en línia sense haver de descarregar prèviament les dades al dispositiu des del qual es visualitza i reprodueix el fitxer.

Test a/b

Consisteix a desenvolupar i llençar dues versions d’un mateix element i mesurar quin funciona millor. És una prova que ens serveix per optimitzar, per exemple, una estratègia de màrqueting, anuncis de Google o Xarxes Socials o millorar l’efectivitat d’una landing page.

Tracking – mesura

Terme utilitzat per referir-nos a totes aquelles accions amb què es mesuren índexs de rendiment i quantificació de resultats en un o diversos moments determinats. Amb el tracking obtenim dades que podrem analitzar a posteriori.

User – Usuari

Les persones que entren a una web, tenen un perfil a les xarxes socials o fan ús d’una plataforma o servei digital.

Visitor – Returning visitor

A SEO, el “visitor” és l’usuari que fa una nova visita a la nostra pàgina web. Paral·lelament, el “returning visitor” és aquell usuari que ja ha visitat la nostra web amb anterioritat i torni a fer una visita.

Behavioural màrqueting

És aquella estratègia de màrqueting que crea un pla d’acció personalitzat basat en l’anàlisi conductual prèvia dels consumidors en entorns digitals.

Agile Marketing

Aquesta metodologia fa servir l’anàlisi de dades per identificar oportunitats i solucionar problemes de manera ràpida i fluida. El treball en equip, la perspectiva customer-centric i la importància de les mètriques en són les principals característiques. Les accions que s’ideen s’implementen molt ràpidament i en funció dels resultats obtinguts a curt termini, es decideix implementar la idea, modificar-la o anul·lar-la definitivament. És el contrari dun pla màrqueting tradicional a llarg termini.

Màrqueting above the line

Aquesta estratègia de màrqueting empra mitjans de comunicació de masses (p. ex: televisió) per difondre el missatge publicitari. La seva prioritat és generar el màxim abast i impacte possibles. L’escassa segmentació i els costos elevats en són els principals inconvenients.

Middle market

Amb aquest terme es designen aquelles empreses que presenten una facturació compresa entre 20 i 1.000 milions d’euros. Es troben, doncs, a mig camí entre la gran empresa i la PIME. A Espanya, aproximadament 4.000 negocis pertanyen a aquesta categoria.

Fitxer swipe (swipe file)

És un conjunt de peces de màrqueting redactades per tercers i utilitzades pels copywriters per inspirar-se a l’hora d’escriure textos publicitaris. És un mètode molt útil per superar bloquejos creatius i millorar les habilitats de redacció persuasiva.

Omnichannel (Omnicanal)

És aquella estratègia que utilitza de manera integral, simultània i coordinada tots els canals de comunicació duna empresa. A través seu es busca optimitzar l’experiència del client, brindant-los un contacte constant amb la marca.

Deep behavioural profiling

Es tracta d’un mòdul que permet crear un perfil del comprador d’acord amb les vostres interaccions amb el nostre lloc web i les seves consultes relacionades amb ell. Així, consultes relacionades com mirar totes les fotos d’un article pot indicar un interès artístic o de compra.

RFM (Recency, Frequency, Monetary)

Aquesta anàlisi permet conèixer qui són els clients més rendibles d’una empresa analitzant quan van comprar per darrera vegada ( Recency ), així com la freqüència ( Frequency ) i quantia ( Monetary ) de les seves compres. És especialment útil per optimitzar la fidelització de compradors.

Messy middle

És el que passa al lapse temporal que hi ha entre el desig de compra i l’adquisició mateixa. Es tracta d’una etapa caòtica en què l’usuari és influït per múltiples criteris racionals i emocionals. De fet, la mateixa causa no pocs problemes a les empreses per analitzar i comprendre aquest comportament. L’anomenem igualment “el garbuix de presa de decisions”.

Mobile wallet

Aquest tipus d’apps serveixen perquè els usuaris portin tota mena de targetes (crèdit, dèbit, fidelització…) i cupons al telèfon intel·ligent. El seu ús permet a les empreses individualitzar les seves accions de màrqueting (p. ex: notificacions push amb descomptes personalitzats).

CTA (Call To Action) – Crida a l’acció

Es tracta d’una expressió imperativa que serveix per indicar a l’usuari el que volem que faci (p.ex: “compra" o “subscriu-te"). Generalment, adopta el format d’un botó, bàner o enllaç ubicat estratègicament per augmentar les possibilitats de conversió.

Transactional Email

Són aquells correus electrònics que s’envien als usuaris com a conseqüència que aquests hagin executat certa acció a un lloc web o app. Aquests missatges s’envien en temps real de forma automatitzada i presenten altes taxes d’obertura.

AMP (Accelerated Mobile Pages)

Projecte que pretén augmentar la velocitat de càrrega de les pàgines web als smartphones mitjançant un protocol de codi obert. Introdueix certes particularités en el llenguatge HTML amb la finalitat de crear una versió mobile friendly de la URL.

CAC (Customer Acquisition Cost)

És una mètrica comercial que ens permet conèixer la quantitat de recursos que cal invertir per aconseguir un nou comprador. Es calcula dividint les despeses de màrqueting entre la quantitat de consumidors que hem aconseguit durant el període de mesurament.

CLTV (Customer Lifetime Value)

Aquesta mètrica comercial prediu quants beneficis generarà un determinat client al llarg de la relació amb l’empresa. A diferència del CAC, hi ha diversos mètodes per calcular-ho. Les estratègies de retenció i fidelització són essencials per millorar aquest indicador.

Churn rate

La taxa d’abandó és una mètrica que indica el percentatge de clients que han deixat de fer negocis amb una empresa durant un període de temps determinat. Ens ajuda a conèixer el nivell de fidelització dels usuaris.

Benchmarking

Des del punt de vista del màrqueting és la tasca d’investigar i analitzar les accions que duen a terme els competidors d’una empresa. El seu objectiu és millorar lestratègia de màrqueting i reforçar la proposta de valor.

Branding

Es tracta d‟un conjunt d‟accions (posicionament, identitat gràfica, comunicació, etc.) destinades a definir i construir una marca. Amb aquesta gestió planificada es pretén fer-la coneguda i atractiva per al públic.

Ad-visor

És l’anàlisi que mesura els efectes de la publicitat fent servir una sèrie de variables (originalitat, persuasió, notorietat de marca, grau d’implicació, claredat, etc.).

Termes SEO

Anàlisi semàntica

Millora la precisió dels resultats de cerca a través del significat i semàntica dels continguts i en comprendre la intenció de l’usuari a través del significat contextual de la cerca.

Cloaking

Pràctica de SEO que mostra un contingut als cercadors i un altre als usuaris a través de pàgines mirall. Està penalitzada pels cercadors.

Domain Authority

És un indicador, desenvolupat per SEOMoz , que mesura lautoritat, qualitat i la credibilitat del contingut, dun lloc web. Les valoracions van de 1 a 100, i 100 són la més alta. És una mètrica que ajuda a millorar el posicionament a cercadors de la nostra pàgina.

Inbound i Outbound links

Inbound : És un link que connecta a una pàgina web amb una altra. Són enllaços interns duna pàgina web que apunten a altres seccions de la web. També són enllaços a continguts d’una de les teves pàgines que provenen d’altres llocs web.

Outbound : Són els enllaços sortints d’una pàgina web, els que apunten a un lloc extern.

Meta Tags

Les meta tags són etiquetes (cadenes de text o breus línies de codi HTML), que estan ocultes i s’insereixen dins del codi HTML de les pàgines web o blocs. La seva funció és proporcionar als cercadors i visitants informació sobre el contingut del lloc. Alguns exemples són meta títol, meta descripció, meta encapçalat…

Link – Enllaç

És l’element connector que ens permet accedir i navegar entre diferents recursos com a pàgines web, documents, publicacions de xarxes socials… També és un connector dins d’un mateix recurs.

Offsite SEO

Les accions d’optimització que es fan fora d’una pàgina per millorar-ne el posicionament en cercadors. Es focalitza en l’obtenció i la depuració d’enllaços d’altres pàgines, l’autoritat dels enllaços i les pàgines enllaçades, els dominis enllaçats i el trànsit o el text del propi enllaç.

Onsite SEO

Les accions d’optimització que es realitzen dins d’una pàgina per millorar-ne el posicionament en cercadors.

Page Authority

És el mateix concepte que el de Domain Authority, però fa referència a l’autoritat d’una pàgina en concret.

Page Rank

És el nom que es dóna a l’algoritme desenvolupat pels fundadors de Google, que permet assignar un rang o puntuació de l’1 al 10 a una pàgina web al llistat de cerca d’acord amb criteris com la rellevància, la qualitat i l’autoritat del lloc. Des de fa uns anys el PageRank ha caigut en desús, reemplaçat pel Domain i Page Authority de SEOMoz.

SEO

Search Engine Optimization: En espanyol es tradueix com a optimització per a motors de cerca. També conegut com a posicionament en cercadors, el SEO consisteix a crear contingut i millorar el teu lloc web perquè sigui el més atractiu possible tant per a Google, com per als teus potencials clients.

L’objectiu és aparèixer de primer a la pàgina de resultats quan algun consumidor estigui buscant alguna cosa relacionada amb el que vens.

En definitiva, el SEO és la millor eina de màrqueting per atraure visites al teu lloc web des de motors de cerca.

Storytelling

El Storytelling és l’art d’explicar una història i de crear un enllaç emocional amb l’audiència. Utilitzant una narració poderosa, una bona història permet a les persones connectar de manera immediata i duradora amb una marca.

Taxa de Conversió

També coneguda com a CR per les sigles en anglès, Conversion Rate, es refereix al percentatge de les visites que rep la teva web que “converteixen” és a dir, que compleixen un objectiu marcat Normalment aquest objectiu sol ser la venda, però també es pot referir a una subscripció, registre, reserva, sol·licitud d’informació o descàrrega.

Trànsit Web

Es refereix a la quantitat de dades generades pels visitants de la teva web, tant enviades com rebudes. Depèn del nombre de visitants i de les pàgines que visiten dins del teu lloc.

Termes SEM

Adsense

Sistemes d’anuncis de publicitat de Google, mitjançant el qual es poden penjar la publicitat d’una empresa a pàgines externes a Google. Per exemple, si disposeu d’un bloc que atrau força visitants, teniu la possibilitat d’incloure als banners publicitaris per obtenir ingressos. Hi ha diverses plataformes que et permeten fer-ho, AdSense és una de les més conegudes. Aquesta pràctica és coneguda com a afiliació.

Afiliació

Promoció de productes daltres empreses, marques o usuaris a canvi duna comissió per cada conversió realitzada a clients remesos per un usuari. És a dir, comissió per intermediació. La conversió pot ser un clic, una baixada, una venda. Hi ha igualment una remuneració basada en la impressió d’un anunci dins d’una pàgina, és a dir, la visualització.

Audiència

És un grup d’usuaris que ens interessa impactar amb els nostres anuncis. Es creen amb Google Analytics i s’utilitzen per a les campanyes de remàrqueting.

Bàner publicitari

És un espai publicitari inserit en una web. Pot tenir diferents dimensions i estar ubicat a diferents emplaçaments a la web.

CTR (click through rate)

El clic through rate és el percentatge que mostra amb quina freqüència els usuaris que veuen un anunci hi fan clic. És un dels factors que es fan servir per calcular el rendiment de paraules clau i anuncis. Es calcula dividint el nombre de clics que rep un anunci entre la quantitat de vegades que es mostra (CTR = clics / impressions).

CPC (cost per clic)

El cost per clic (CPC) és el preu que us costa a un anunciant que un usuari faci clic al vostre anunci. És a dir, l’anunciant només pagarà cada vegada que algú cliqui sobre el vostre anunci, no pel simple fet de mostrar-lo. El cost per clic màxim és el CPC màxim que un anunciant està disposat a pagar pel vostre anunci.

CPA (cost per adquisició)

El CPA és el preu que es paga quan un usuari realitza una conversió a l’anunci, és a dir, quan completa un objectiu que ens hem marcat com comprar un producte, descarregar un pdf…

Display

És la capacitat que tenen les xarxes CPC de servir anuncis de text i imatge a llocs web de partners o anunciants. Les campanyes de display tenen com a objectiu oferir anuncis als públics que visiten aquestes pàgines web i es poden segmentar en relació amb l’historial de navegació, els interessos, les paraules clau, etc.

Extensió d’anunci

És una sèrie de camps d’informació addicional relacionada amb el nostre anunci (ubicació, telèfon, producte, etc.) que podem visualitzar quan apareix sobre els resultats de cerca.

Impressió

Les impressions d’un anunci són les vegades que una plataforma de publicitat (Google Ads, Instagram Ads, Linkedin Ads…) mostra el vostre anunci.

Planificador de Paraules Clau

És l’eina de Google que us permet fer un estudi de paraules clau o keyword research per així conèixer què és el que veritablement busca la vostra audiència en relació amb un terme. Es caracteritza per ser un recurs gratuït per a la majoria de funcions.

Push

Són missatges curts enviats per Internet que arriben directament a l’app instal·lada a un smartphone. No necessiten que l’usuari es trobi utilitzant l’aplicació en el moment de rebre’ls, encara que sí que va haver de consentir aquesta recepció.

Remarketing – Retargeting

El remàrqueting és tornar a impactar amb publicitat usuaris que ja han interactuat amb un lloc web o aplicació mòbil. En el cas de Google, permet mostrar anuncis als usuaris a les seves aplicacions i webs afiliades. diferències.

SEM

Sigles de motor de cerca Màrqueting. Consisteix a generar anuncis per a paraules clau o paraules clau determinades, de manera que, quan una persona estigui en la cerca activa d’un producte o servei, l’anunci es mostri als resultats de cerca.

Subhasta de Google

Anomenem “subasta” el procés que es duu a terme amb cada cerca de Google per decidir els anuncis que es mostraran per a aquesta cerca, l’ordre en què apareixeran a la pàgina o si es mostraran o no anuncis. Concretament, Google publica per ordre de prioritat els anunciants que paguen més per clic o impressió.

Performance Marketing

En aquest model de màrqueting digital, l’anunciant paga al màrqueting únicament sobre la base dels resultats que aquest obté amb la campanya publicitària. En conseqüència, el preu dels seus serveis vindrà determinat per les conversions assolides (p. ex: nombre de vendes). S’aplica per a accions que són perfectament mesurables, com ara la conversió (una compra) en un lloc web (comerç electrònic) obtingudes amb anuncis a Google a un preu determinat.

ROAS (Return On Advertising Spend)

La tornada de la inversió publicitària és una mètrica de màrqueting digital que revela l’efectivitat d’una campanya. Gràcies a ella podem conèixer quin percentatge de diners ingressem per cada euro invertit. La fórmula per calcular-la és: quantitat ingressada per vendes/despeses en publicitat X 100.

Intersticial

Es tracta d’un format publicitari intrusiu que interromp la visualització d’un lloc web per part de l’usuari perquè centri la seva atenció al missatge promocional (p.ex: pop-ups). El seu ús excessiu està penalitzat per Google des del 2017.

Termes de Social Media

Mitja planner

És el professional encarregat d’ implementar l’estratègia de la marca (comunicació, publicitat) definida als diferents canals. Per això ordena i ubica els textos de continguts i publicitaris en mitjans de comunicació tant digitals com tradicionals. Així mateix, ha d’avaluar el rendiment d’aquestes campanyes i analitzar les dades obtingudes.

Xarxes socials

Per xarxes socials entenem estructures digitals formades per persones o organitzacions que es connecten a partir d’interessos o valors comuns. A través d’aquestes, es creen relacions entre individus o empreses de manera ràpida, sense jerarquia o límits físics.

Les més famoses a Espanya sent Instagram , Facebook , YouTube , LinkedIn, Twitter . Les aplicacions de missatgeria com Whatsapp o Telegram són xarxes socials, ja que es poden constituir grups de persones que parlen d’un tema determinat, intercanvien fotos, vídeos, etc.

Fan Page

Són els perfils públics que utilitzen empreses o negocis per promocionar-se a Facebook. Són administrades per usuaris d’aquesta xarxa social i poden rebre “Likes” o Me Gusta, promocionar les seves publicacions, fer anuncis a la xarxa de Facebook, entre d’altres. Qualsevol usuari pot accedir a les Fan Pages i començar a seguir les publicacions duna empresa que li interessa.

Social Ads

Publicitat a les diferents xarxes socials. És una publicitat molt segmentada i que es dirigeix ​​a un públic molt afí, ja que, normalment, interactua prèviament amb la marca a les publicacions de la xarxa social.

Social Media Optimization (SMO)

L´optimització de xarxes socials engloba una sèrie d´estratègies i eines emprades en màrqueting digital per potenciar la visibilitat d´una marca en xarxes socials. A això respon, per exemple, descobrir l’horari i la freqüència de publicació idonis.

Twitter cards

Les Targetes de Twitter són elements de format enriquit que apareixen a la línia temporal de l’usuari o seguidor del perfil. S’utilitzen als anuncis de Twitter ja que poden incloure imatges, vídeos i trucades a l’acció, directament des del panell d’aquesta xarxa social.

Reels

L’eina d’Instagram que permet crear continguts audiovisuals en format curt i és addicional a les publicacions i les històries. Aquesta nova finestra de la xarxa social més visual és una altra de les tendències de l’Influencer Marketing a què s’acolliran multitud d’instagramers, però també els usuaris en general el 2020.

Hashtag #

Un hashtag és una paraula o un grup de paraules rellevants que van antecedides pel símbol ‘#’ i que s’utilitzen a les Xarxes Socials per classificar-ne un contingut, viralitzar-lo i augmentar-ne l’abast i les impressions.

Arroba @

@ permet identificar i esmentar una persona o una empresa en una xarxa social.

Paid mitjana

És tot mitjà de comunicació pertanyent a un tercer en què podem publicar anuncis a canvi de pagar una quantitat de diners. Aquest concepte abasta tant canals tradicionals (p.ex: ràdio) com digitals (p.ex: SEM per anunciar-se a cercadors).

Paid Social

El Paid Social o Social Ads és una modalitat de Paid Media consistent a llançar anuncis de pagament en una xarxa social (p.ex: Facebook). Destaca per les seves àmplies opcions quant a segmentació de l’audiència i monitorització de resultats.

ROE – Return on Engagement

El Return on Engagement o Retorn sobre la interacció és la recuperació esperada en una inversió als mitjans digitals. És més difícil de traduir en números , ja que estem parlant no només dinteracció amb la marca, que es pot mesurar de diferents maneres, però sobretot de limpacte en la força duna marca.

Like

És lacció de donar un toc datenció a un altre usuari en una xarxa social, valorant positivament el contingut publicat.

Influencer

Segurament, un dels termes de màrqueting digital més coneguts. És la persona amb capacitat de comunicar una marca, producte o servei de forma humana, propera ia una audiència afí. Normalment té gran volum de seguidors encara que és l’engagement el que dóna valor a un influencer.

Brand Ambassador

És una acció o model de màrqueting que empra persones amb cert reconeixement, credibilitat i confiança per promoure i donar més visibilitat a la marca . A diferència del influencer màrqueting, aquest model es basa en una relació a més llarg termini entre marca i ambassador. La tendència actual és de transformar un client lleial en ambassador, ja que augmenta la credibilitat de la marca.

Buzz màrqueting

És una estratègia de màrqueting que cerca la viralitat mitjançant establir un contacte més personal i espontani amb el consumidor (p.ex: fer una demostració en viu). Amb això es pretén difondre una marca mitjançant el boca-orella.

CM (Community Manager)

Es tracta d’un professional de màrqueting digital encarregat de gestionar i promoure la comunitat en línia d’una marca o empresa. Amb aquesta finalitat, utilitza les xarxes socials per atendre els comentaris dels clients (queixes, consultes, suggeriments, etc.)

Termes d’Inbound Marketing

Inbound Marketing

L’Inbound Marketing és un conjunt de tècniques de màrqueting no intrusives que ens permeten aconseguir captar clients aportant valor a través de la combinació de les diferents estratègies i accions de màrqueting digital (Continguts, SEO, SEM, Social, Automation…). Si vols més informació, pots llegir el nostre article complet “ 8 passos per crear una estratègia d’Inbound Marketing ”.

Buyer persona

Representació fictícia del nostre client ideal, ho anomenem “ Buyer Persona ”. Es basa en dades reals sobre el comportament i les característiques demogràfiques dels teus clients, així com en una creació de les seves històries personals, motivacions, objectius, reptes i preocupacions.

Customer Journey

Camí (o viatge) que recorre un client al llarg del temps, als diferents punts de contacte i interacció amb les organitzacions. Va des del primer contacte amb un article, un vídeo, una imatge, fins al servei postvenda.

Cicle Inbound

Es basa en atreure prospectes, interactuar-hi i delectar-los per impulsar el creixement d’una empresa que proporcioni valor i generi confiança

Automatització

Ús de programari que permet realitzar una sèrie daccions de manera automàtica permetent connectar amb un client en el moment i amb el missatge adequats, al canal adequat. Aquestes accions vénen definides per una estratègia, creativitat, continguts i un mesurament constant dels resultats.

Chatbot conversacional

Programari que simula una conversa amb l’usuari gràcies a una estratègia i un disseny de workflow conversacional previ. És programable, mesurable i aplicable a diferents plataformes com ara web o xarxes socials.

Formulari

Secció d’una web, bloc o landing page destinada a obtenir les dades de contacte d’un usuari o llegiu i saber el motiu de la consulta (informació, reclamació, assistència…) Permet una gestió i classificació molt més avançada que un correu convencional.

Landing Page (pàgina d’aterratge)

Pàgina web a la qual s’adreça a un usuari d’Internet després de fer clic a un hiperenllaç (ja sigui enllaç en una publicitat, un enllaç en un correu electrònic, un botó de crida a l’acció o altres…). La landing page pot ser una pàgina única creada per a una campanya específica o simplement una de les pàgines ja existents dun lloc web.

Lead (prospecte)

Un lead és una persona que ha contactat (mail, telèfon, Whatsapp, etc.) o interactuat (llegint continguts, visualitzant un vídeo, etc.) amb una empresa, i que potencialment es pot convertir en un client d’aquesta empresa.

MQL

Les sigles MQL volen dir Màrqueting Qualified Lead. Aquesta és la nomenclatura utilitzada a Inbound Marketing per dir que un lead és de valor.

Pull

Aquesta estratègia consisteix a desplegar accions comunicatives de màrqueting capaces d’atreure el consumidor final cap a la marca. Un bon exemple són les campanyes publicitàries que et permeten trobar el producte en botigues físiques i en línia.

SQL

Les sigles SQL volen dir Sales Qualified Lead. Aquesta és la nomenclatura utilitzada a Inbound Marketing per dir que un lead està llest per a la venda. En aquest estat, el lead és gestionat per l’equip de vendes.

Target

Aquest anglicisme (per “diana" ) designa al client objectiu (o un segment objectiu) d’un producte o servei. No en va, es tracta de l’objectiu de la campanya de màrqueting que el promociona.

Points of contact – Touchpoints with the customer

Són les diverses interaccions que té la marca amb el client potencial al llarg del customer journey . Aquestes es desenvolupen a través d’un o diversos canals (p.ex: xarxes socials, telèfon, bloc) i sempre obeeixen a un propòsit.

Lead Magnet

Es tracta d’un contingut que oferim de forma gratuïta al visitant d’una web perquè ens doneu les vostres dades de contacte (p.ex: un ebook descarregable). Aquests continguts han d’aportar valor a la nostra audiència.

Evergreen Lead Magnets

Són aquells imants de leads de caràcter perenne. A diferència dels els leads magnets de llançament (vàlids només per temps limitat), es tracta de continguts la utilitat dels quals es mantindrà al llarg del temps.

Embut de prospecció

Més conegut com a funnel o embut de vendes, es refereix a una estratègia automatitzada d’ inbound màrqueting amb forma de triangle invertit. Al llarg de les seves successives fases, convertim els visitants en: prospectes, clients, consumidors lleials i, finalment, promotors.

Termes en Analítica Web

Compte, propietat i vista (Google Analytics)

Quan creeu un compte, es crea automàticament una propietat i una vista de dades en aquest compte.

Compte

El compte és el nivell més alt de la configuració de Google Analytics. El compte albergarà, la propietat i la vista. Paral·lelament, és on definim la configuració general d’Analytics

Propietat

Bàsicament, és el domini o dominis associats al compte. En un mateix compte podem vincular diferents dominis. A la propietat es realitza la configuració completa del domini a Analytics així com la vinculació amb altres eines de Google com Ads, Search Console o Optimize.

Vista

La vista o vistes, es poden tenir diverses vistes per a cada domini, són configuracions específiques per filtrar, descartar o obtenir dades concretes dun domini. Per exemple, es pot crear una visualització on Analytics no tingui en compte les connexions des d’una IP concreta.

Atribució

Procés d’assignar el crèdit de les vendes i les conversions als punts de contacte a les rutes de conversió. L’atribució permet als anunciants quantificar la contribució de cada canal a les vendes i les conversions.

Audiència

L’audiència ens mostren dades sobre els nostres usuaris, per conèixer millor quin tipus de públic visita la nostra web. Aquest informe de Google Analytics recull dades com des de quin país hi accedeixen els nostres usuaris, quins dispositius usen, el tipus de navegador, interessos, edat, sexe… etc. La informació sobre audiència és cada vegada més precisa i completa, cosa que permet una segmentació molt fina dels nostres segments.

Esdeveniment ( Google Analytics)

Són les interaccions de lusuari amb contingut que es poden mesurar de forma independent a partir duna pàgina web o una càrrega de pantalla. Per exemple, descàrregues, clics en enllaços, enviaments de formularis i reproduccions de vídeos són accions que es poden analitzar com a Esdeveniments.

Objectiu (Google Analytics)

Els objectius són una manera de mesurar la freqüència amb què algú completa a la teva web una acció específica rellevant per als teus interessos. Aquests objectius poden ser esdeveniments, accés a una determinada URL.

Funnel de conversió

També anomenat “Embut de Conversió”, determina les diferents fases o passos que ha de fer cadascun dels visitants de la nostra web fins a complir un objectiu determinat. Normalment esdevenir un registre o llegiu o concretar la compra d’un producte o servei.

Sessió

Aquesta mètrica indica totes les interaccions ( hits ) que els usuaris duen a terme en un lloc web durant un lapse de temps determinat. Es computa mitjançant un temporitzador que es posa en marxa quan entrem a la pàgina web.

Taxa de rebot

Es tracta d’una mètrica que revela quin és el percentatge de visitants que abandonen la pàgina web sense fer-hi cap acció.

Visitant

Aquesta KPI fa referència a la persona que accedeix a un lloc web, sempre que es doni la combinació única d’adreça IP, dispositiu i navegador.

Paràmetres UTM

Són fragments de codi que s’afegeixen al final d’una URL per conèixer informació addicional del visitant. Hi ha 5 tipus, encara que solen utilitzar-se principalment 3 en Analytics ( source, medium i campaign ):

  • utm_source: font dorigen del link.
  • utm_medium: canal des del qual es va fer clic.
  • utm_term: keywords per les quals es pot trobar el link del nostre anunci als cercadors.
  • utm_content: identifica dues versions dun anunci.
  • utm_campaign: ens permet identificar una campanya.

Termes Estratègia de Màrqueting

Estratègia de Màrqueting Digital

L’estratègia digital és l’aplicació de la tecnologia i els mitjans digitals per crear valor, és a dir, defineix a l’àmbit digital què fem i com ho fem. Una estratègia digital amb èxit es basa en l’estratègia global de l’empresa, partint de la seva visió/missió i analitzant el potencial del mercat, el perfil i les necessitats dels clients, les forces i debilitats de l’empresa, entre d’altres elements. L’estratègia digital agrupa diferents àmbits, ja que barreja la tecnologia amb el màrqueting i les operacions.

Estratègia Inbound Marketing

Conjunt d’accions i tècniques de màrqueting no intrusives que ens permeten aconseguir captar clients aportant valor, mitjançant la combinació de diverses accions de màrqueting digital com el SEO, el màrqueting de continguts, la presència a xarxes socials, la generació de leads via publicitat i l’analítica web.

Estratègia SEM

L’ús de les diferents plataformes i eines de pagament que ens permeten posicionar una marca, negoci o producte dins dels diferents cercadors (Google, Bing, Yandex…)

Estratègia de Continguts

La pràctica que es fa servir dins del màrqueting digital per tal de planificar, gestionar i desenvolupar tot el contingut en format text i visual (imatges, vídeos) a l’hora de llançar un missatge al públic o fer una promoció de qualsevol tipus.

Estratègia SEO

La utilització d’un rang de tècniques, incloses la reescriptura del codi html, l’edició de continguts, la navegació al site, campanyes d’enllaços i més accions, per tal de millorar la posició d’una web als resultats dels cercadors per a termes de cerca (paraules clau) concrets.

Termes de Plataformes de Google

Google Ads

La plataforma de publicitat de Google al seu propi cercador, Google Ads . A través de campanyes d’anuncis, els anuncis han de complir els requisits de qualitat i optimització per entrar al sistema de subhasta i subhasta que determina l’anunci adequat per a cada usuari i per a cada cerca.

Google Analytics

És l’eina d’ analítica web de Google . Ofereix informació agrupada del trànsit que arriba als llocs web segons l’audiència (usuaris), l’adquisició (canals per on arriben a la web), el comportament (navegació per la web) i les conversions (accions de valor) que es duen a terme al lloc web.

Google Search Console

Google Search Console és un servei gratuït de Google que us ajuda a supervisar, mantenir i solucionar els problemes d’indexació i aparició del vostre lloc web en els resultats de la Cerca de Google. Aquesta eina us permet entendre i millorar la manera com Google veu el vostre lloc web.

Google Màrqueting Platform

És la plataforma unificada de publicitat i anàlisi dels productes de Google per desenvolupar estratègies de màrqueting de forma més intel·ligent i efectiva.

Google Optimize

Una de les eines dins de Google Marketing Platform. Ajuda al desenvolupament web enfocat a l’UX basant-se en test a/b. Ajuda a crear una millor experiència digital a l’usuari fent proves amb diferents versions d’una pàgina (canviant un botó, color, text, organització dels continguts…)

Google Tag Manager (GTM)

Una altra eina que es pot integrar dins de Google Marketing Platform . És un sistema de gestió d’etiquetes que et permet actualitzar el seguiment de la teva web o aplicació mòbil, a través de codis de seguiment i fragments de codi relacionats els que s’anomena de manera conjunta etiquetes “Tag”.

Un cop instal·lat GTM, un usuari pot introduir noves etiquetes, activadors o variables de seguiment a les pàgines web directament des de l’eina, sense haver de modificar manualment el codi html de la pàgina (i recórrer eventualment a un programador)

Google Data Studio

Google Data Studio és una eina que també és dins del conjunt d’eines de Google Marketing Platform. És un aplicatiu gratuït que converteix les dades en informes i plafons clars, totalment personalitzables i fàcils de consultar i compartir.

Google Trends

Eina de tendència de cerca de paraules clau i termes de cerca tant en escriptori com en mòbil. Organitza la informació en períodes de temps i zones geogràfiques.

Youtube

Plataforma de vídeo en streaming on els usuaris pugen contingut (professional i no professional) en vídeo per mitjà d’un canal associat al compte de Google. Actualment, segon cercador més utilitzat del món i on la publicitat digital està evolucionant més ràpid.

GA4 Analytics

Es refereix a Google Analytics 4 , la nova versió d’aquesta plataforma que substituirà Universal Analytics a partir de l’1 de juliol de 2023. Amb aquesta versió, Google vol unificar les seves plataformes de mesura de Web (Analytics) i App (Firebase).

Gràcies als seus informes podem rastrejar els usuaris d’una manera més completa en llocs web, aplicacions i programari per analitzar el customer journey .

Attribution

Aquesta eina de Google Analytics permet conèixer els models d’atribució (com interactua el client amb la marca). És molt útil per analitzar fins a quin punt han contribuït a la conversió els diferents canals emprats.

Pàgines web

User Experience (UX)

El User eXperience fa referència a allò que un usuari sent quan interactua o navega, amb cert producte o servei. El disseny UX, per tant, prioritza que aquesta percepció sigui tan positiva com sigui possible (facilitat d’ús, de trobar els CTAs, impressió general, valors, categorització de la informació…) És diferent de la UI (interfície que permet interactuar el visitant).

Pop up

Es tracta d’una finestra emergent que sorgeix quan estem veient un lloc web al navegador.

Shopbot

És un programari que fa de agent comercial web . Aquesta eina ajuda a cercar, comparar i adquirir productes o serveis per Internet de manera particularment àgil. Els millors shopbots milloren a mesura que van aprenent de les sol·licituds dels usuaris, gràcies a la intel·ligència artificial.

Termes de mailing

Mailing

És una modalitat d’ email màrqueting enfocada a la venda directa mitjançant la promoció d’un producte o servei. El correu electrònic actua com a canal de comunicació entre la marca i el comprador potencial.

Opt-in

Aquest procés (també conegut com a " confirmació única “) consisteix a demanar permís a l’usuari per enviar missatges de màrqueting a la seva adreça de correu electrònic. Amb això ens assegurem el seu interès a rebre’ls i que, consegüentment, aquests no siguin percebuts com a SPAM.

Opt-out

Engloba les diferents tècniques que pot utilitzar el titular d’un compte de correu electrònic per impedir la recepció de missatges publicitaris no desitjats. Aquest és el cas del botó unsubscribe (cancel·lar subscripció) que sol acompanyar les newsletters. Per Opt-out, també entenem lacció per part de lusuari de treure lopció de rebre futurs correus marcada per defecte en un formulari.

Permission màrqueting

És una variant del màrqueting caracteritzat per ser el consumidor qui permet voluntàriament que se li enviïn missatges publicitaris. Això és el resultat del vostre interès en la marca o en un producte concret.

Phishing

Una forma de hacking que cerca robar informació confidencial dels usuaris (p.ex: passwords). Per obtenir aquestes dades se’ls enganyen amb correus electrònics o llocs web ficticis que suplanten la identitat d’entitats en què confien.

Spam

Aquest terme engloba tots els missatges no sol·licitats i/o amb remitent anònim.

Termes d’aplicacions (apps)

App

Les apps, o aplicacions, són programes escrits en diferents llenguatges per a telèfons intel·ligents (smartphones) o tablets. El llenguatge varia en funció del sistema operatiu utilitzat (iOS per a Google, etc). jocs, serveis, productes, lleure…

Freemium

Aquest model de negoci divideix els usuaris de l’app en dos nivells: premium (funcions il·limitades) i gratuït (accés limitat), segons si paguen o no per fer-la servir.

Geomarketing

És una àrea del màrqueting que utilitza mètodes dubicació geogràfica. Aquesta disciplina fa servir la localització exacta del client per possibilitar el creixement d’un negoci.

Geotargeting

És una modalitat de segmentació pròpia del màrqueting digital que personalitza els anuncis i continguts en funció de quina sigui la localització geogràfica del client potencial.

Glossari de termes de Màrqueting Digital i Estratègia Digital

El nostre glossari de termes de màrqueting digital s’anirà implementant periòdicament, per això refresca la pàgina per estar al dia. Mentrestant, sempre pots comptar amb EMD per a qualsevol consulta que necessitis.

  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

8 passos per crear una estratègia d’Inbound Marketing
8 passos per crear una estratègia d’Inbound Marketing 2560 1707 Eric Onidi

L’ Inbound Marketing és un concepte relativament recent que tracta de la manera més efectiva d’atreure els clients. L’Inbound Marketing és lluny de les estratègies del màrqueting tradicional. Per crear una estratègia d’Inbound Marketing, us proposem seguir 8 passos. Lobjectiu principal és de captivar i atraure usuaris cap a una web o bloc per convertir-los en leads o registres. Després d’un procés de maduració durant el qual us enviarem la informació que esperen o necessiten, els transformarem en els clients reals que esperàvem. No es tracta de cridar latenció perquè els clients potencials arribin a nosaltres, sinó crear un contingut pensant en donar respostes a les necessitats dels nostres usuaris.

Sabies d’on ve aquest concepte ? L’Inbound Marketing va sorgir als Estats Units i es va popularitzar el 2009 entre altres motius pel llibre de Brian Halligan i Dharmesh Shah, “ Inbound Màrqueting: Get Found Using Google, Social Media and Blogs ”. Poc després, aquest màrqueting d’“atracció” es va expandir a la resta de països, diferenciant-se de l’Outbound Màrqueting on l’empresa buscava el client i no com ara, que el client se sent atret per l’empresa i la cerca. Molts nous termes van venir des de l’altra banda del món, aquí et vam deixar un petit però clau llistat perquè no et perdis al món del màrqueting.

inbound-outbound-marketing

Per què serveix l’Inbound Màrqueting?

  • Augmentar la visibilitat del teu negoci, és a dir la capacitat de la teva marca o web per a ser vista mitjançant resultats de Google, campanyes de pagament, continguts de bloc, vídeos, email marketing…
  • Atreure més trànsit que generi leads (prospectes), gràcies en gran part a un contingut més a mida i no tan genèric.
  • Atreure trànsit de qualitat que correspon al teu target, o “buyer persona” que són clients potencials reals
  • Reduir la inversió en publicitat, “mitjans pagats”, com Google o Facebook Ads, i reallotjar el pressupost a mitjans propis, com a blog o un canal YouTube.
  • Generar continguts cridaners : com més rellevant sigui el contingut, més probable serà que convencis els visitants de la teva web o aplicació a seguir-te i en el futur a fer una compra o contactar-te. L’Inbound Marketing es compon bàsicament de diferents continguts que es difonen per diferents canals. Idealment aquests continguts es complementen entre ells, fent que l’usuari hi accedeixi des de diversos canals.
  • Facilitat de tancar el procés de venda. Com? Per implementar una estratègia d’Inbound Marketing invertirem temps a estudiar allò que cada persona necessita a cada moment. La creació de continguts que afegeixen valor es basa en conèixer molt detalladament els nostres “buyer persones” i el procés de compra individual. D’aquesta manera, amb tota la informació obtinguda de la nostra base de dades observarem què oferir i la fase en què es troba n . Davant d’una necessitat coneguda, una solució a la safata.

Com crear una estratègia d’Inbound Màrqueting a 8 passos?

Però com creem una estratègia d’Inbound Marketing? Si llegiu qualsevol bloc que parleu d’aquest tipus d’estratègia, veureu que no tots són iguals o organitzen els passos de la mateixa manera. Però et podem garantir que en resum tots coincideixen en uns mateixos verbs: atreure, convertir, relacionar, vendre i analitzar.

Des d’ EMD t’expliquem de forma resumida quins són els passos que utilitzem per crear una estratègia d’Inbound marketing en 8 passos.

1. Conéixer el negoci

Hem de conèixer la visió, els valors i la seva missió. Definir els objectius, la diferència entre el nostre projecte i la competència, els recursos disponibles i les prioritats…

2. Descriure el nostre “buyer persona”

És un dels pilars fonamentals al voltant del qual s’haurien de planificar les accions de màrqueting. En altres paraules, és una manera de personificar de manera fictícia el nostre client objectiu. Ho fem perquè l’empresa pugui entendre el client i així millorar les ràtios de captació, les vendes o el format de presentar els seus serveis.

Si en el passat ens conformàvem amb una segmentació del públic basada en edat, sexe, lloc de residència o nivell socioeconòmic, avui dia podem anar molt més enllà. Conèixer les seves preocupacions, relacions, interessos, intencions, hobbies, dia a dia o amics, ja és possible… I com més sapiguem del nostre buyer persona, més ens aproparem a les decisions correctes relacionades al desenvolupament de producte o servei, accions de comunicació, missatges de venda i de marca… Com veus, l’estratègia empresarial depèn del coneixement detallat del que esperen els nostres clients.

Hi ha diferents mètodes i eines per poder obtenir aquestes informacions; t’ho explicarem properament en una altra entrada del bloc.

3. Procés de compra

Un cop tinguem els nostres buyer persones identificades hem de saber les fases que recorren des que descobreixen que té una necessitat/problema fins al moment en què decideix adquirir un producte o servei per solucionar-la. Per analitzar les fases d’un procés de compra, es poden utilitzar el conegut model AIDA, que es compon de 4 pautes:

Entendre-el-model-aida

4. Paraules clau

Ni totes les paraules són keywords bones, ni només unes poques són les correctes per crear una gran estratègia. que t’expliquem en aquesta entrada de bloc: “ l’Anàlisi Semàntica a la teva estratègia SEO ”.

Hi ha dos factors a tenir en compte en l’ elecció de les keywords:

  • La intenció de l’usuari, amb cerques:
    • informatives : que corresponen a una cerca d’informació en general sobre un tema concret
    • transaccionals : que corresponen a una cerca d’un producte ja identificat, d’un proveïdor d’aquest producte i del preu, condicions de lliurament, etc.
    • navegacionals : que són cerques més lúdiques, sense una intenció clara.
  • El volum de cerca:
    • Head tail : corresponen a cerques molt àmplies i amb molt volum de cerques, és a dir molta competència…
    • Middle tail : corresponen a cerques en què s’especifica més, però continuen sent molt generals.
    • Long tail : corresponen a cerques molt concretes, amb poca competència i que majoritàriament són transaccionals.

5. Organitzar continguts i planificar-ne la difusió

Per oferir la solució a les necessitats identificades al nostre buyer persona, és clau una bona planificació al calendari de continguts. Es tracta de valorar quines de les nostres publicacions entren al pla de difusió. A més d’una bona planificació, hem de tenir en compte que el contingut és el rei, sempre que tingui el valor afegit que atregui l’usuari que ens interessa. Podríem dir que hi ha unes normes a l’hora de plantejar-nos la publicació d’aquest contingut, ha de ser:

  • Un contingut específic que atregui aquell que busca alguna cosa concreta. “NO” als textos eterns. Cada cop tenim menys temps i no ens ve de gust perdre’l en cerques eternes entre textos que no tenen fi o post buits. Apliquem la regla almenys, és més.
  • El contingut ha de ser o entretingut o almenys educacional , però no promocional, ja que això en el 80% dels casos espanta. Aquesta regla és vàlida per a la pàgina web, les xarxes socials o el bloc, per exemple.
  • El disseny del que mostres és important. Recorda que la primera impressió és la que compta més, però una bona impressió sense un contingut de valor no val per a res.

Mitjans propis, guanyats, pagats

Quan tinguem el contingut perfecte haurem de veure com distribuir-lo amb èxit. Una de les maneres més senzilles i típiques que hi ha és amb els nostres propis mitjans i canals de difusió, a través d’un bloc, correu electrònic, les xarxes, vídeos.

Una segona via és a través dels mitjans guanyats , és una manera molt fàcil i ràpida, ja que es tracta de les publicacions que fan els nostres usuaris de xarxes socials, ja siguin comentaris, enllaços, repost… Una manera orgànica de donar-se a conèixer mitjançant l’opinió o activitat del nostre públic, podent aconseguir futurs clients gràcies a les experiències dels primers.

Finalment, amb els mitjans pagats . En aquest cas portarà un cost, encara que tenim molt més control sobre ell, podrem decidir, en la majoria dels casos, el segment que el rebrà i la seva temporalitat com ara banners, enllaços externs…

L’ Inbound Marketing converteix la teva marca en un imant potent

Raquel, d’EMD

6. Enlairar-se amb publicitat

El posicionament orgànic és el pilar d’una estratègia d’Inbound Marketing, però no ens enganyem, per estar ben posicionats ens caldrà temps i de vegades Google juga males passades. És per això que ens hem de plantejar apostar per altres accions que permetin atraure trànsit més a curt termini com el cas del SEM (Search Engine Marketing) amb anuncis a Google Ads (Paid Search, Display, Remarketing) o Bing. Un altre mètode interessant per aconseguir visites al nostre contingut és amb el Paid Social , és a dir, col·locant publicitat a xarxes socials com Facebook, Instagram, Pinterest, LinkedIn, Twitter, entre d’altres.

Nota: si et mareges amb tots aquests termes t’aconsellem llegir el nostre “glossari de termes de màrqueting”

7. Automatitzar processos

Un cop complerts els passos anteriors es tracta de crear el procés d’automatització. Hauràs entès que l’enviament d’un contingut personalitzat, en el moment i el canal correcte, pot constituir un veritable trencaclosques si disposem de molts usuaris.

Aquests programaris ens ajuden a executar les nostres estratègies de màrqueting de manera automatitzada, i ens permeten tenir un control molt més complet de tot el procés, ja que podem saber si amb la nostra estratègia hem aconseguit leads, com i què ha passat en el procés de vendes. Entre les plataformes més conegudes trobem HubSpot , Pardot , Zoho , Marketo , Eloqua , Spokal . Tot i que també podem trobar eines més especialitzades en els diversos aspectes de l’automatització.

8. Analitzar trànsit i resultats

Fer una anàlisi regular i detallada del trànsit que rebem, de l’audiència, dels continguts llegits o consumits, és una etapa fonamental en el màrqueting modern. Valorar si les decisions preses són les correctes i donen resultats positius o si al contrari cal reorientar la nostra estratègia sembla evident.

Dades bàsiques com el nombre d’usuaris únics, l’evolució de la taxa de rebot, el temps passat a les pàgines o les conversions, el cost per lead, el d’adquisició, etc… són KPI (Key Performance Indicators) que no podem obviar. Per anar més enllà i treure’n més profit a l’analítica , les eines actuals permeten obtenir dades precises d’ audiències , embuts de conversió o atribució ; en definitiva, informació clau que ens donarà una millor comprensió dels nostres usuaris i ens permetrà adaptar les nostres accions.

CONCLUSIÓ

En aquest article us hem presentat com crear una estratègia d’Inbound Marketing en 8 passos. Properament desenvoluparem cadascun dels punts amb casos pràctics i entrevistes a experts de l’àrea del màrqueting.

Tens dubtes sobre algun punt especialment? Ens vols preguntar com definir una estratègia per a la teva empresa? Segueix-nos a LinkedIn , al nostre blog o contacta directament amb nosaltres a través d’aquest formulari .

  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Metodologia per implementar l’Anàlisi Semàntica
Metodologia per implementar l’Anàlisi Semàntica 1280 636 Eric Onidi

Els motors de cerca posen un enfocament cada vegada més gran en la semàntica , la intenció i en el context en el qual un usuari realitza una cerca. Això per oferir continguts el més pertinent possibles.

En conseqüència, hem d’adaptar la nostra estratègia de màrqueting digital per entendre que interessa a l’usuari a cada moment i crear el contingut adequat que oferirem als canals oportuns.

La forma de fer-ho és mitjançant l’ anàlisi semàntica i la creació de continguts semàntics , tal com ho descrivim en els nostres articles anteriors.

En aquesta ocasió, detallem la metodologia a utilitzar per implementar l’anàlisi semàntica en una estratègia de continguts orientada a satisfer les necessitats de l’usuari com a objectiu principal i en podríem dir gairebé exclusiu.

Perquè complint amb aquest objectiu, altres beneficis apareixeran de forma automàtica: un millor posicionament SEO , una millor imatge de marca , una publicitat més pertinent i rendible, una difusió més gran en xarxes socials, entre d’altres.

En definitiva, tots els elements d’una estratègia d’ Inbound Marketing es beneficiaran del treball en l’ anàlisi semàntica .

La metodologia per implementar lanàlisi semàntica consta de diverses fases que et detallarem a continuació.

La Metodologia a implementar i les diferents fases

En preàmbul destacarem la importància de ficar-nos a la pell del nostre “Buyer persona”, és a dir, del nostre públic objectiu.

Quines són les vostres intencions , com s’acosta a un producte o servei, quin és el vostre procés de compra són elements claus a conèixer.

Pel que fa a l’anàlisi semàntica, ens enfocarem en les preguntes que es fa a cada moment, en com les formula (per escrit o per veu), on i en quin format espera les respostes, en paral·lel a les iniciatives que espera de la nostra marca.

Com podem veure, estem lluny de l’antic llenguatge a l’estil robot “comprar sabates vermelles” que es feia servir a l’hora de fer cerques i que no retornava com a resultat continguts de valor per a l’usuari.

Fases d’implementació de l’anàlisi semàntica

En un procés que s’estén per nou passos , la metodologia per implementar l’anàlisi semàntica inclou des de la primera elecció de temes a desenvolupar fins a la creació del pla editorial i el mesurament de resultats.

A continuació, t’explicaré cadascun d’aquests passos perquè comencis a integrar l’anàlisi semàntica a la teva estratègia editorial .

Metodologia anàlisi semàntica

Pas 1. Identificar temàtiques

El primer de tot serà identificar les principals temàtiques que treballarem. Aquestes temàtiques vindran donades per la pròpia naturalesa de la nostra empresa, els seus productes i serveis.

Per exemple, si la nostra empresa és una agència en estratègia digital, les temàtiques principals giraran al voltant de l’estratègia digital i el màrqueting en línia.

Es tracta de trobar, no de definir, i començar a alinear continguts amb el nostre “core” de negoci. Posteriorment, al llarg dels diferents passos, anirem definint i ajustant els millors continguts per a l’usuari.

Pas 2. El procés de compra

Com ja esmentem al nostre anterior article Continguts Semàntics i Customer Journey , al llarg del viatge de compra trobem diferents fases per les que passa l’usuari. Des que descobreix la nostra marca o producte fins que es converteix en el nostre ambaixador davant d’altres usuaris.

Aquestes fases són:

  1. Descobriment
  2. Consideració i investigació
  3. Compra i fidelització

Això ens permetrà desenvolupar el tipus de contingut adequat i planificar-ne la difusió pels canals adequats, privilegiats per l’usuari.

Pas 3. Estudi de paraules clau

En aquest moment de la metodologia, farem una auditoria de paraules clau dels diferents temes que desenvoluparem. Per això haurem de realitzar un estudi que contingui el següent tipus de paraules clau:

  • Genèriques i del sector
  • Short tail
  • Long tail

La manera més precisa d’obtenir la informació necessària és analitzar les paraules clau long tail que utilitzen els usuaris i totes les consultes i preguntes relacionades amb la nostra temàtica.

Pas 4. La competència

Realitzarem un estudi de les empreses competidores del sector, les paraules clau i la bretxa de paraules clau entre la nostra empresa i la resta de competidors.

Per això, duem a terme un estudi de competència orgànica . És a dir, les empreses competidores als cercadors com Google o Bing.

L’estudi el focalitzarem en les tasques següents:

  • Competència orgànica del sector
  • Paraules clau de cada competidor
  • Paraules clau long tail de cada competidor

L’objectiu d’aquest pas és adquirir totes les paraules clau long tail rellevants de la competència a la nostra estratègia de paraules clau .

La manera més precisa d’obtenir la informació necessària és analitzar les paraules clau long tail que utilitzen els usuaris i totes les consultes i preguntes relacionades amb la nostra temàtica.

Pas 5. Categorització de les paraules clau

En aquest pas classificarem en diverses categories les paraules claus trobades i les associarem al tipus de pàgines (transaccionals o informacionals) que ja tenim, o que desenvoluparem. Començarem a perfilar l’evolució dels continguts i de l’estructura del lloc web.

La implementació de noves pàgines ens permetrà:

  • Augmentar el volum de paraules clau
  • Donar resposta a cerques de productes amb un missatge d’informació o més comercial
  • Aparèixer en posicions orgàniques on, actualment, només tindries posició en pagament.
  • Reduir costos de campanyes de pagament (per la rellevància i qualitat de les pàgines de destinació)
  • Perdre dependència d’una paraula clau per a tots els productes
  • Millorar el posicionament global

Pas 6. Selecció de paraules clau i continguts

Després de l’ anàlisi detallada de totes les Keywords i la seva categorització, definirem amb precisió totes les paraules clau + paraules clau long tail sobre les quals treballarem i quin pas del procés de compra pertany.

Aleshores podrem definir la Matriu de Contingut , incloent el tipus de contingut (des de storytelling a vídeos passant per articles, fotos, podcasts…), els canals (web, bloc, xarxa social), el tipus de promoció i el material necessari.

Paral·lelament, dibuixarem l’impacte que tindrà a l’estructura de la web: nous continguts en pàgines comercials, noves pàgines informatives, enllaços entre pàgines…

Pas 7. Calendari Editorial

Com en tota execució d‟una estratègia de continguts, l‟elaboració d‟un calendari editorial és essencial per definir i planificar el tipus de contingut a realitzar, la seva categoria (descobriment, informacional, inspiracional…) el canal pel qual donarem difusió (Blog, rrss…) i la data de publicació.

Des de la matriu de continguts, traslladarem al calendari editorial per a la seva gestió correcta tots els continguts definits.

Pas 8. Promoció del contingut

Donar la major difusió als continguts ha de ser una prioritat. Com més abast , més possibilitat d’ atreure i convertir leads .

Podem promocionar els continguts de manera orgànica, per mitjans de pagament o per referrals tant orgànics o de pagament.

Depenent de l’estratègia, l’ objectiu i el pressupost , la promoció dels continguts podrà ser totalment diferent.

Però sobretot el que cal tenir en compte és que el treball no acaba en la creació de contingut; la difusió és una part fonamental que necessitarà una implicació important.

Pas 9. Mesura

El mesurament del resultat dels continguts ens donarà la visió de l’èxit , o no, de la nostra estratègia. El mesurament és molt important per avaluar si les nostres decisions han estat les correctes.

A l’entorn digital el mesurament es pot fer en temps real , això és bàsic per dur a terme, a l’instant, accions de millora, optimitzacions i correccions.

Haurem d’entendre les principals mètriques d’aquelles plataformes per les quals promocionem els diferents continguts.

Implementa a la teva estratègia la Metodologia de l’Anàlisi Semàntica

Com heu pogut comprovar, la tasca d’implementació ha de seguir uns passos necessaris. Pot semblar laboriosa, però els beneficis que obtindràs compensen lesforç. El principal és que els teus continguts aportaran respostes precises a les preguntes dels teus usuaris . Addicionalment, la teva pàgina web es beneficiarà dun millor posicionament SEO per la seva estructura i organització.

Per a qualsevol dubte o si ja vols implementar l’anàlisi semàntica a la teva empresa, pots comptar amb els experts d’EMD!
  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Continguts Semàntics i Customer Journey
Continguts Semàntics i Customer Journey 1920 1280 Eric Onidi

La implementació de l’Anàlisi Semàntica a l’estratègia SEO permet desenvolupar, planificar i executar un pla de continguts semàntics adaptats a cada etapa i canal del Customer Journey . Aquesta implementació ha de seguir una metodologia acurada per ser efectiva.

Gràcies a l’estudi i l’auditoria previs, serem capaços d’ entendre a la perfecció què cerca l’usuari i què necessita . D’aquesta manera, podrem crear el contingut esperat i “enviar-lo” en diferents formats per guiar-lo al llarg del procés de compra.

Per aconseguir aquesta precisió en donar resposta a l’usuari en el moment adequat amb el contingut adequat, és crucial entendre el Customer Journey i les diferents etapes.

Què és el Customer Journey?

El customer journey (viatge del client) o buying process (procés de compra), és el recorregut que realitzem les persones des que identifiquem una necessitat d’un producte o servei fins a la seva satisfacció .

Aquest recorregut consta de diverses etapes i en cadascuna hi ha necessitats diferents.

De manera genèrica, les etapes són les següents:

  1. Descobriment
  2. Consideració i investigació
  3. Compra i fidelització

Per a cada etapa hem didentificar els punts de contacte entre una persona i lempresa i crear el contingut que correspon al que espera lusuari.

Etapes i objectius del Customer Journey

A continuació desglossem les diferents etapes del Customer Journey i els objectius que ens hem de plantejar a cadascuna. L’estratègia de màrqueting digital s’haurà de definir en funció d’aquests objectius.

Mapa del customer journey

Reconeixement d’una necessitat

Aquesta primera etapa és crucial per crear o captar el desig i la necessitat del consumidor , present en una multitud de canals en línia.

En el moment que es troba amb la teva marca (punt de contacte), l’objectiu és construir confiança i posicionar la teva empresa com una font creïble d’informació. En aquest moment l’ usuari no té una clara intenció de compra , així que hem d’evitar els missatges agressius i posicionar-nos com una font d’informació i inspiració valuosa, amb molt de valor afegit.

És en aquesta etapa que comença la construcció de la imatge de marca, des d’un punt de vista qualitatiu.

Consideració de compra

En aquesta fase del viatge, els usuaris comencen a comparar entre les diferents empreses que han detectat que poden satisfer les seves necessitats. Hi ha una evolució del desig a una possible intenció de compra.

És en aquest moment quan t’has de posicionar com l’empresa, l’especialista o el producte que realment necessita l’usuari per sobre de la resta.

Per aconseguir aquest posicionament, els continguts s’han de crear amb l’ objectiu d’aportar, ajudar, ser útils i de referència per a l’usuari. Només així començarem a influir en la vostra decisió.

Decisió de compra

Arriba el moment en què l’usuari està llest per seleccionar un professional, producte o servei i fer la compra.

Impactar l’usuari sobre les característiques més avançades del teu producte o servei i aconsellar- lo influirà de manera definitiva en la decisió i posterior valoració del que va adquirir.

La venda no finalitza la relació de lusuari amb la teva marca o empresa. De fet, aquesta última part no és tal perquè només acaba de començar. L’objectiu no és només aconseguir la venda sinó el de fidelitzar i convèncer l’usuari a llarg termini.

Aquesta fidelització farà que l’usuari es converteixi en promotor de la teva empresa i/o serveis i atregui altres usuaris . A més, un usuari ja convençut/fidelitzat tornarà a interessar-se per la teva marca o negoci.

Creació de Continguts Semàntics

Gràcies al nostre treball previ d’anàlisi semàntica de paraules clau, intencions de cerca i resultats SERP, serem capaços de generar els continguts que ajudin l’usuari a anar avançant dins del viatge.

L’anàlisi semàntica en la creació de continguts

Com ja t’expliquem al nostre anterior article, els darrers anys l’algorisme de Google s’ha posat com a objectiu entendre’ns millor per oferir-nos millors resultats.

Concretament, estudia la relació entre paraules individuals duna consulta de cerca per crear un significat o un context. És a dir, a través de la coincidència de conceptes , sinònims i algoritmes de llenguatge natural, Google entén el llenguatge com ho faria un humà .

L’anàlisi semàntica pretén millorar la precisió dels resultats de cerca en comprendre la intenció de l’usuari a través del significat contextual de la cerca. Això ens ajudarà a crear continguts que donin la resposta correcta a allò que l’usuari està buscant.

Tipus de contingut

Com acabem de veure, haurem de generar contingut específic per a l’usuari en funció de si esteu en un moment de descobriment o en un moment més avançat i proper a la compra final.

Aquests continguts han d’arribar a l’usuari en diferents formats i plataformes, però… Quina és la més adequada a cada moment?

Tipus de Continguts Semàntics

Continguts en fase “Descobriment”

En aquesta fase del procés de compra l’usuari ens acaba de conèixer i no té gaire informació sobre el nostre producte o servei.

És en aquest moment quan cal oferir-li informació genèrica sobre nosaltres i el que li podem oferir . Hem d’aproximar i començar a alinear l’usuari a la nostra proposta de valor.

Per això, seran molt útils continguts com:

  • Articles sobre tendències i/o modes relacionat amb allò que som i oferim
  • Articles d´actualitat sobre la nostra marca.
  • Idees i recomanacions sobre els nostres productes i/o serveis i diversos altres relacionats (és important no limitar-se a la pròpia marca però proporcionar una visió més àmplia)
  • Contingut viral relacionat amb la nostra marca
  • Dades i informació general sobre els nostres productes i/o serveis o la nostra marca

Aquest tipus de continguts informacionals i inspiracionals permetran a lusuari identificar o crear una necessitat. Serem una font fiable de continguts de gran valor afegit , a més de donar a conèixer la nostra marca (brand awareness).

Continguts en fase “Consideració”

L’usuari té una necessitat i cerca informació relacionada o inspiració en diferents moments i canals. A poc a poc, l’interès es necessita i converteix la necessitat inicial en desig de compra. És el moment de continuar generant els continguts adequats que ajudin a convèncer-lo quan arribi el moment de la compra.

Per a aquesta fase, els continguts que desenvoluparem són, per exemple:

  • Manuals i guies pràctiques
  • Documents i/o articles referencials
  • Opinions de tercers i Insights
  • Documents i/o articles de recerca
  • eBooks
  • Webinars

Aquests continguts estaran aportant i ajudant l’usuari de manera que podrem influir positivament en la propera decisió de compra. A més, ens definirà com a experts en la solució que li convé millor.

Continguts en fase “Decisió”

En aquest moment del customer journey l’usuari ja està decidit a comprar i cal ajudar-lo a fer el pas , per descomptat amb un producte o servei nostre.

Per això, els continguts que hem de generar podran ser:

  • Detalls del producte o servei (fitxa tècnica, descripció detallada, avantatges…)
  • Testimonis
  • Reviews i comentaris sobre la nostra marca i les nostres solucions
  • Documents amb casos d’èxit sobre les nostres solucions
  • Proves gratuïtes del producte

Aquest darrer “push” acabarà convertint l’usuari en client.

Canals per a la difusió dels continguts

És fonamental oferir a una persona un contingut de valor que correspon a la seva intenció a cada punt de contacte amb la marca. Igual d’important és conèixer i escollir els canals per on els hi farem arribar.

Cada fase d’un Customer Journey té els seus canals de difusió que aconsegueixen connectar millor amb el nostre target, el “Buyer persona”.

Aquests són alguns dels canals o plataformes que pots utilitzar a les tres principals fases que hem identificat.

  • Descobriment – Blog propi o de tercers, web, xarxes socials, landing page, premsa o revista digital, newsletter, referral…
  • Consideració – Videotutorials, web, bloc, webinars, ebooks, xarxes socials, Slides…
  • Decisió – eCommerce, marketplace, app, landing page, xarxes socials, correu electrònic…

Hi ha canals com les xarxes socials, el bloc o les landing page que ens poden ser útils en qualsevol fase sempre que desenvolupem el contingut adequat.

En definitiva…

Taula Continguts Semàntics i Customer Journey

La gestió de continguts, formats i canals resumits en aquesta taula requereix una estratègia global que integri les diferents àrees del màrqueting digital però que posi l’usuari al centre de totes elles .

Gràcies a l’Inbound Marketing i les vostres eines d’ Automatització podrem acompanyar i estar en contacte amb l’usuari al llarg de tot el customer journey.

En un proper article del bloc us explicarem com implementar una Estratègia d’Inbound Marketing. Mentrestant, compta amb la nostra ajuda per realitzar una anàlisi semàntica a la teva empresa.
  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

L’Anàlisi Semàntica a la teva estratègia SEO
L’Anàlisi Semàntica a la teva estratègia SEO 1280 853 Eric Onidi

L’ algorisme de Google ha anat evolucionant al llarg dels anys per oferir resultats de cerca que s’acostin més al que els usuaris necessiten i volen.

Una daquestes evolucions és el SEO semàntic que, no només afecta el SEO en si mateix, sinó que també influeix en altres aspectes com lestructura de la web i, especialment, en els continguts .

Realitzar una correcta anàlisi semàntica a nivell SEO, web i continguts ens permet definir una estratègia enfocada a donar respostes de valor a les cerques dels usuaris.

Què és l’anàlisi semàntica?

Per ser més específic, estudia la relació entre paraules individuals duna consulta de cerca per crear un significat o un context. A través de la coincidència de conceptes , sinònims i algorismes de llenguatge natural, els motors de cerca entenen el llenguatge com ho faria un humà .

Per tant, l’anàlisi semàntica pretén millorar la precisió dels resultats de cerca en comprendre la intenció de l’usuari a través del significat contextual de la cerca.

D’aquesta manera podem crear continguts que corresponen perfectament al que l’usuari cerca a Internet amb relació als nostres productes, serveis o sector d’activitat.

En proposar un valor afegit elevat, el nostre contingut es veurà destacat i privilegiat per Google i SERP. En conseqüència, la nostra posició als resultats de cerca millorarà considerablement.

L’anàlisi semàntica també ens brinda informació per comprendre el volum de cerca i la competitivitat de cada conjunt de paraules clau usat.

Per competitivitat , ens referim al nombre d’articles o material que hi ha en relació amb un tema concret. D’aquesta manera, podem avaluar l’esforç que caldrà per posicionar-nos de manera òptima i avaluar-ne el rendiment.

Estratègia anàlisi semàntica

Semàntica i paraules clau Com es relacionen?

En resumir el contingut duna pàgina en una oració o paraules simples, el resultat són les seves paraules clau. Són idees i temes que defineixen de què tracta el contingut.

Per tant, en termes generals, una paraula clau no és una paraula única, és una combinació de 2 o 3 paraules que necessita un context per portar les persones a la pàgina correcta.

Les paraules clau “Long Tail” són una combinació de 4 o més paraules clau, cosa que fa que la consulta de cerca sigui més específica i més fàcil d’entendre.

Semàntica i continguts.

Quan creem continguts per al lloc web, bloc o qualsevol altre canal, volem que les nostres paraules clau siguin rellevants i donin resposta al que els usuaris busquen a Google.

Si el contingut és rellevant, Google millorarà el rànquing de la vostra pàgina sobre altres pàgines als resultats de cerca (SERP) .

Per obtenir aquest resultat, és a dir, posicionar entre els primers resultats de cerca i augmentar el trànsit orgànic qualificat al nostre site a través del contingut, hem d’assegurar-nos de:

  • Analitzar que les nostres paraules clau i temes principals es corresponen amb allò que busquen els usuaris.
  • Estudiar el tipus de consultes de cerca que es fan en relació amb els nostres productes o serveis. És a dir, paraules clau i paraules clau long tail al voltant d’un tema.
  • Analitzar el nostre públic objectiu i les seves cerques .
  • Conéixer quina és la intenció de cerca de l’usuari i el seu context.
  • Fer seguiment dels nostres competidors per conèixer i preveure el que estan fent i així millorar la nostra posició respecte d’ells.

Un enfocament sota anàlisi semàntica us permetrà dur a terme aquestes tasques ia donar una resposta que permeti traçar una estratègia eficaç en el temps.

Eines per a l’anàlisi semàntica

Com hem comentat fins ara, l’anàlisi semàntica es basa en paraules clau, context, intenció de cerca i continguts semàntics.

En aquesta línia, us recomanem algunes de les eines que utilitzem a EMD per dur a terme l’anàlisi semàntica. I això vol dir que cal utilitzar sempre aquestes eines? Per descomptat que no!

Són recomanacions sobre la base de les nostres eines, però ja sabem que a l’entorn digital són moltes i diverses les aplicacions que podràs utilitzar.

  • Answer the Public – Segurament una de les eines més útils per a l’estudi de les paraules clau semàntiques i per a la planificació de continguts semàntics . Es basa en el “Search Listening” de les preguntes que els usuaris formulen als cercadors (Google, Bing…) i genera múltiples opcions de paraules clau long tail .
  • Semrush – Una de les aplicacions per excel·lència per a l’estudi, auditoria i planificació de paraules clau, trànsit orgànic, backlinks, continguts… Una de les millors “All in one” Marketing Tool
  • Google Trends – Ens permet estudiar la tendència de paraules clau per any, regió, país, i fer comparatives entre diverses per determinar quina paraula o paraules clau seran les rellevants

¿ Per què implementar lanàlisi semàntica en lestratègia SEO?

Alinear-se amb els cercadors i els seus canvis

Com hem comentat a linici, la semàntica en el SEO és una conseqüència de levolució dels motors de cerca . Per tant, implementar lanàlisi i SEO semàntic farà que destaquem als ulls de Google en estar alineats amb el seu algorisme.

Paral·lelament, els continguts que crearem es beneficiaran de:

  • Un millor posicionament a Google (Hummingbird) i Bing ja que tots dos cercadors estan introduint context semàntic a les pàgines dels seus resultats.
  • Estaran inclosos a l’historial de cerca, dispositius, ubicació …
  • Els canvis de l’algorisme que s’apliquen, entre d’altres, a les preguntes seqüencials (sèrie de consultes de cerca basades en els resultats trobats)
  • Un millor posicionament en els resultats de les cerques per veu , una tendència en fort creixement (S’estima que el 2020 les cerques per veu des de mòbil representin el 50%)

L’estructura de la web i l’anàlisi semàntica

L’estructura de la web i els enllaços interns han d’ evolucionar per potenciar la semàntica a les paraules clau i als continguts.

Potser no tant perquè l’usuari comprengui aquesta estructura, sinó per facilitar la tasca de comprensió semàntica a Google (i cada cop més Bing).

Una correcta categorització dels continguts, optimització d’etiquetes, metes depurades i url’s seo friendly i semàntiques, seran clau per sumar punts a la llista de requisits SEO dels cercadors.

Identificar les necessitats del Buyer Persona

En generar un contingut que interessi a l’usuari cada vegada que interactuï amb la nostra marca i que s’adapti a la seva intenció a cada moment, crearem una relació d’alt valor per a la nostra audiència (clients o prospects), la qual cosa es traduirà en reconeixement i divulgació de la marca i per descomptat en vendes futures.

Podrem igualment identificar i conèixer millor el nostre Buyer Persona , l’evolució de les seves intencions, gustos, desitjos, etc… per ser molt més pertinents a cada etapa de la roda del cicle o funnel de venda.

Resultat d’implementar l’anàlisi semàntica a la nostra estratègia

Res com un exemple pràctic i real per veure com l’anàlisi, el desenvolupament i l’execució d’una estratègia SEO i de continguts basada en la semàntica ofereix a l’usuari el resultat que cerca.

Per això, us proposem realitzar la cerca “ Qui va escriure del Quixot ”. Google torna una rich card on ens indica, directament, que l’autor és “Miguel de Cervantes” . Afegeix la informació més rellevant sobre aquest.

Resultat en cerca semàntica

És a dir, Google interpreta que allò que volem és informació sobre l’autor d’aquest llibre i no sobre el llibre en si mateix.

Per contra, si per a la cerca utilitzem la paraula clau “el quixot” , Google ens tornarà els resultats orgànics d’aquelles pàgines més ben posicionats i que contenen tota la informació sobre l’obra literària.

Resultat de cerca no semàntic

Anàlisi semàntica i futur

La pertinència dels resultats de cerca és el focus d’atenció de tots els motors de cerca i dels assistents de veu (Amazon Echo, Apple, Siri, Google…).

En conseqüència, has d’ incorporar com més aviat millor l’anàlisi semàntica a la teva estratègia de màrqueting digital .

En aquest article t’explicarem els passos que hauries de seguir per fer-ho i en aquest altre et descrivim que t’ajuda l’anàlisi semàntica a cada pas del Customer Journey. pots comptar amb la nostra ajuda !

  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Les claus del Storytelling
Les claus del Storytelling 1346 758 Eric Onidi

En un mercat altament competitiu, diferenciar-se dels competidors és una de les bases de lèxit. En aquest article parlarem de la comunicació sobre la marca i quines són les claus de l’Storytelling.

La qualitat d’un producte o la competitivitat del seu preu ja no són prou arguments per assegurar una venda en línia. Per a la majoria de les empreses, els marketplaces, les ofertes i els comparadors els han obligat a oferir un preu molt ajustat per poder vendre els seus productes. Igualment, una bona reputació de qualitat és un criteri bàsic per convertir una visita a una pàgina en venda.

En conseqüència, en adreçar-se al públic objectiu les empreses han d’anar més enllà i tractar de connectar amb les persones, creant una relació que els permeti identificar-se amb els valors de la marca.

Què és el Storytelling

El Storytelling és l’ art d’explicar una història i de crear un enllaç emocional amb l’audiència. Utilitzant una narració poderosa , una bona història permet a les persones connectar de forma immediata i duradora amb una marca.

A la pràctica, és una eina de màrqueting digital que té per objectiu crear una connexió entre l’empresa i les persones per aconseguir una determinada finalitat, com ara vendre, informar, inspirar, obtenir feedback, reforçar la marca o donar a conèixer un nou producte o servei. La difusió de la història (en format text, vídeo i àudio) es pot realitzar per diferents canals com ara xarxes socials, web, bloc, correu electrònic, entre d’altres. La clau és que la història estigui adaptada al canal utilitzat (i idealment que aquests es complementin entre ells).

Per què és important

Una història sempre és més fàcil de recordar que un simple missatge o anunci publicitari. Les persones s’identifiquen més fàcilment amb una història propera i inspiradora i capten millor el missatge que una marca vol transmetre. Les emocions generades queden gravades a la memòria.

En aspectes de comunicació, l’Storytelling té nombrosos avantatges:

  • Genera confiança als clients.
  • Apropa la marca o empresa a les persones, creant una sensació de pertinença (identificació amb els valors transmesos a la història).
  • Facilita el record de la marca i de l’impacte que va provocar, per exemple, davant d’una necessitat.
  • Roman en el record del consumidor i és contagiós (ens encanta explicar vivències)
  • Permet la diferenciació amb la competència i les campanyes tradicionals de publicitat. Si una altra empresa fa servir el Storytelling, és molt probable que sigui una història ben diferent.

Les claus del Storytelling

Sovint ens preguntem que podríem explicar sobre nosaltres. Aquesta problemàtica existeix a empreses que venen productes sense un atractiu particular oa canal B2B. Com il·lusionar quan vens consultoria, manteniment, serveis financers o béns de consum ordinari?

La resposta està en la creativitat : les històries es troben a tot arreu, cada marca pot trobar un relat interessant per explicar als seus clients que generi emocions. De vegades només cal demanar informació i idees preguntant a clients, empleats, col·laboradors i en general, a la gent que estigui a prop, com a proveïdors, veïns…

Un altre element a tenir en compte: la història ha d’enviar un missatge . En aquest punt és primordial que aquest missatge i els valors que vehiculeu estigui alineat amb els objectius empresarials.

La història ha de ser senzilla i propera perquè l’audiència no tingui dificultat per entendre-la i es pugui sentir identificada. L’enllaç així obtingut podrà perdurar més fàcilment al temps.

A l’hora de contar una història és fonamental fer-ho seguint una estructura determinada que fixi un fil conductor.

Les empreses han de connectar amb les persones, creant un vincle emocional que els permeti identificar-se amb els valors de la marca.

Eric Onidi

Estructura d´una història

Una bona forma d’estructurar una història és recorrent a la piràmide de Freytag que consta de cinc passes.

  1. L’exposició , on es comença amb la història, s’aporta un context i es presenta els personatges.
  2. L’acció ascendent , on passa un conflicte que implica un canvi i augmenta l’acció (lluita contra el conflicte, complicacions, etc.).
  3. El clímax , on la història arriba al punt de màxima tensió i el conflicte es manifesta amb més força.
  4. L’acció descendent , on la tensió es va relaxant i es prepara el lector per a la resolució final.
  5. El desenllaç , on es produeixen els esdeveniments que solucionen el conflicte i s’arriba al desenllaç de la història (pot ser amb final tancat o obert).
Imatge de la piràmide de Freytag

Estructura narrativa d´un Storytelling

Com plantejar una campanya amb Storytelling

Per realitzar una bona campanya de màrqueting digital utilitzant el Storytelling cal seguir una sèrie de passos elementals (però que massa vegades es deixen de banda):

  1. Definir quina és la visió, els valors i la missió de la marca perquè la història s’hi adeqüi.
  2. Definir el públic objectiu a què va dirigit el relat permet fer la narrativa més personal i propera (per tocar sentiments i passions).
  3. Fixar l’ objectiu empresarial de la campanya , com ara reforçar la marca, augmentar les vendes o donar a conèixer un producte. En aquest pas és essencial integrar lStorytelling dins de lestratègia de màrqueting digital de lempresa.

Mesurar el ROI d’una campanya

El retorn de la inversió (ROI) d’una campanya de Storytelling és difícil de calcular , ja que implica criteris difícilment quantificables (identificació amb la marca, emocions generades, memorització) al marge de criteris numèrics tradicionals (impacte en les xifres de venda, taxa de conversió, engagement, etc.)

Si cal triar la mètrica més important per saber si una història “funciona”, seria el grau de connexió amb el lector o espectador . Aquest enllaç depèn de les emocions produïdes en el moment de visualitzar un vídeo o la lectura d’un article. Sense fer un gran desplegament de recursos, hi ha indicadors (KPIs) que ens donen informacions rellevants.

Un KPI d’aquesta connexió és l’ engagement que genera: com més interacció (comentaris, reenviaments , likes, preguntes ) , més impacte emocional haurà tingut .

En paral·lel, es pot mesurar l’emoció del públic en el percentatge de persones que hagin visualitzat el vídeo de la història fins al final, o el temps passat en una pàgina llegint-la. Aquestes mètriques són fàcils d’obtenir a un Google Analytics ben configurat.

Al llarg del temps hi ha hagut moltes campanyes de Storytelling reeixides que encara es troben en el record de tots com:

  • Nike i Michael Jordan . L’empresa de sabatilles i roba esportiva va fer un Storytelling basat en el jugador de bàsquet Michael Jordan l’any 1999. Es tractava d’un vídeo d’1 minut de durada on es recollien moments diferents de la vida esportiva de l’estrella de l’NBA. A tot l’anunci no s’esmenta la marca, excepte al final del vídeo on apareix concitament el logotip i l’eslògan Just do it.
  • Loteria de Nadal . A Espanya tenim el clar exemple de Storytelling exitós a les campanyes de la loteria de Nadal. L’objectiu és la venda de dècims de loteria i ho aconsegueixen a través d’històries properes atacant els sentiments i on l’audiència s’emociona i s’identifica fàcilment amb els esdeveniments.

Evolució del Storytelling

Actualment algunes empreses opten pel transmèdia Storytelling , on la història s’explica utilitzant diversos canals de comunicació que es complementen entre ells, i on l’audiència pren un paper actiu. Parlarem en profunditat de la narrativa transmèdia en una propera entrada d’aquest bloc .

  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Què és el Return on Engagement (ROE)
Què és el Return on Engagement (ROE) 2560 1708 Eric Onidi

Coneixem bé el concepte de ROI (Return On Investment), el retorn sobre la inversió, que mesura el benefici obtingut en relació amb la inversió realitzada. En aquest article explicarem què és el ROE ( Return on Engagement ) un concepte utilitzat en màrqueting digital des de fa poc més de deu anys.

En primer lloc és important traduir el concepte de “ Engagement ”, perquè tinguem ben clar de què parlem. D’acord, dominem l’anglès, però de vegades es fa més senzill entendre les coses al nostre idioma.

En el context del màrqueting digital, per engagement entenem el compromís , la fidelitat , la implicació , la participació d’una persona amb una marca. És d’alguna manera un indicador que mesura el nivell d’adhesió, vinculació d’aquesta persona a la marca.

Tradicionalment, les marques han intentat calcular quant compromís i implicació pot generar una determinada acció o estratègia – i la corresponent inversió econòmica – en xarxes socials, bloc, web, app, vídeo…

La diferència amb el ROI és que el ROE és més difícil de traduir en números , ja que estem parlant no només d’interacció amb la marca, que es pot mesurar de diferents maneres, però sobretot de l’impacte a la força d’una marca.

Return On Engagement (ROE) | Glossari de Màrqueting i Estratègia Digital | EMD

KPIs de l’Engagement

Hi ha tota una bateria de kpis ( Key Performance Indicators ) que se solen utilitzar; en cada acció es poden determinar objectius d’engagement i els avaluar.

Per a un webinar per exemple, poden ser el nombre i el percentatge de persones que s’inscriuen , els que atenen el curs en línia, el nombre de sol·licituds d’informació o de pressupost que es rep després del webinar, etc.

Per a un vídeo pot ser el temps passat a mirar-lo, si es mira fins al final, el nombre (i percentatge) de likes obtinguts, els clics als enllaços, les interaccions , les vegades que es comparteix, els comentaris rebuts, les subscripcions al canal…

L’experiència en moltes empreses ha demostrat que solen posar massa enfocament en aquests kpis i es genera una mena d’ obsessió pel nombre de fans, de “shares”, de registres, de sol·licituds d’info, de descàrregues… l’ objectiu essent augmentar aquests números com sigui per legitimar les nostres accions .

Si hem vist tantes vegades marques amb números de fans inflats a diverses xarxes socials, que provenen de dubtosos orígens, és per algun motiu..

És clar que les accions que realitzem, i en particular en el camp del màrqueting digital, han de tenir algun indicador de resultats, i que no hi ha moltes altres maneres d’avaluar l’impacte produït. Així que el mètode és el correcte.

Empatitzar amb les persones

Tot i això, les marques han d’evolucionar en la seva manera de pensar i posar-se en la ment de les persones. D’acord, no és un concepte molt nou, fa anys que llegim el mateix a tot arreu!

Però intentem fer-ho de debò. Som una persona , no un consumidor , un usuari , un usuari únic , un visitant , una audiència o un cohort … (ens han posat uns bonics noms, oi?)

Com la marca em pensa recompensar per la meva fidelitat, pel meu compromís amb ella, pel valor i la informació que li aporto amb les meves dades personals , les meves dades de navegació o de comportament que recau a través de les galetes que s’instal·len al meu ordinador cada vegada que obro una nova pàgina web.

A l’època de les dades , la meva localització , els meus interessos , els meus contactes , el meu comportament , les meves intencions , fins i tot les meves paraules (!) estan emmagatzemats i analitzats . Que obtindré marques , més enllà de publicitats personalitzades i de remàrqueting (amb bàners presents per tot arreu per haver mirat un producte)?

Les marques que sabran enfocar-se en la resolució dels problemes d’una persona, aportar continguts amb valor afegit , servei , inspiració , informació o entreteniment de qualitat , valor social ; les que sabran humanitzar la relació (no parlem de B2B o B2C, parlem de humà a humà), oblidar-se un moment de kpis per ser potser més altruistes , són les que a llarg termini reforçaran la seva imatge i obtindran el màxim Return on Engagement.

Finalment, es pot mesurar aquest ROE, a través de datamining en xarxes socials, en fòrums o blocs, als comentaris, analitzant i estructurant la informació de milions de paraules escrites . És una feina més de fons, que requereix mitjans per fer-ho, però segurament és molt valuós.

  • Eric Onidi
  • No hi ha comentaris

Automatitzar per humanitzar
Automatitzar per humanitzar 2560 1709 Eric Onidi

La base del màrqueting és entendre els clients . Quines són les seves expectatives , els seus desitjos , els seus problemes , etc. posant-ho al centre de qualsevol acció o decisió. L’automatització del màrqueting permet anar més lluny en aquest procés.

Tradicionalment, en funció del tipus de producte o servei que oferim, identifiquem el nostre target , és a dir el client objectiu, i segmentem el mercat. Aquesta segmentació se sol fer per dades demogràfiques (edat, ingressos, grau d’estudis, nacionalitat, ocupació, etc.), psicogràfiques (actituds, estil de vida, personalitat) o de comportament (tipus d’ús d’un producte per exemple).

Avui dia hi ha molt més formes de segmentació basades en dades que obtenim del comportament en línia dels consumidors:

La segmentació es fa molt precisa , incloent elements com les intencions dels consumidors (intenció de compra, de recerca d’informació o d’inspiració…), les seves interaccions amb una marca (compartint o avaluant una informació en xarxes socials per exemple), les seves percepcions d’una marca (en relació amb comentaris en línia) o el seu geoposicionament (informació de localització donada per un dispositiu connectat).

Expectatives dels usuaris

En paral·lel, els consumidors mai no van ser tan exigents amb una marca:

El punt de partida (potser se’ns va oblidar en algun moment), és que volen ser tractats com a persones humanes , no com a números o “IDs”. No són només un moneder, un prospect a convertir en client. Volen relacions d’ humà a humà , empresa a consumidor, Business to Business (B2B) o Business to Consumer (B2C), com solem raonar.

Volen rebre inputs de qualitat , en forma de continguts d’alt valor afegit que utilitzen el mateix llenguatge que el seu. Aquests inputs s’han de basar en els seus problemes , dubtes , passions o intencions en cada moment.

Volen respostes immediates , personalitzades i coherents a les seves sol·licituds, a tots els canals de comunicació , online i offline. Quants cops hem explicat la mateixa història a diferents operadors del servei datenció al client? Quantes vegades hem rebut publicitat en forma de bàner d’un producte que ja hem comprat? L´organització d´una empresa no importa: que el màrqueting no estigui connectat amb vendes o atenció al client no és el problema del client, que vol que l´experiència amb la marca sigui la més fluida possible.

D’altra banda, el consumidor d’avui exigeix ​​a la marca més que un producte o servei, necessita conèixer quins són els seus valors , quina visió té, com es responsabilitza dels aspectes socials o ecològics … Què fa l’empresa de les dades personals i de comportament que li està donant, com se’n recompensa la fidelitat ?

La marca ha d’ empatitzar amb el consumidor, per sentir el que sent, i aportar en temps real la resposta adequada a la seva sol·licitud, d’una manera “ ultra personalitzada ”. És quan parlem de segmentació unitària , és a dir, formada per un sol consumidor (una utopia per als responsables de màrqueting?).

Automatitzar la comunicació

Per poder oferir aquest grau de personalització hi ha diverses etapes:

  • Primer cal copsar el màxim d’informació en forma de dades per part de tots els usuaris.
  • En segon lloc, hem d’estructurar aquesta informació. Es fa gràcies al datamining (recopilació de dades), que ens permet descobrir patrons de comportament a les enormes quantitats de dades rebudes. Per descomptat, com més fi i detallat el patró i més reduït sigui el segment, més possibilitat de personalització.
  • En tercer lloc, hem de conèixer en quina etapa del procés de compra es troba l’usuari. Permet determinar la seva intenció i les seves necessitats : pot estar a l’inici del procés, fent-se preguntes generals o buscant inspiració. També podria estar ja decidit a comprar un producte i cercant un proveïdor de manera activa per a una necessitat concreta i immediata. Si vols més informació sobre el Customer Journey, et recomanem aquest article de bloc on et donem totes les explicacions…
  • Finalment ve l’ automatització de la comunicació, que permet enviar la informació adequada en temps real i al canal adequat. Per això cal disposar d’ elements de continguts preestablerts i adaptats a cada situació (tipus, format, longitud, etc). El contingut definitiu es crea segons l’anàlisi de les dades de comportament i intenció de l’usuari.

Per descomptat estem parlant d’un treball de fons que requereix temps , metodologia i un cert pressupost . Confiar en experts és recomanable per assegurar una correcta implementació de les eines (programa, chatbot…)

A B2B, Marketo de Adobe és un bon exemple d’una eina d’automatització. Per als que volen aprofundir, aquest és lenllaç .

Tot allò exposat em porta a aquesta conclusió : sembla una paradoxa , però l’ automatització és sinònim d’humanització de la relació entre l’empresa i el consumidor.

Opineu el mateix?